Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
bufeta biliar
Biologia
Zoologia
Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar
El metabolisme anaeròbic
Els primers mecanismes que es posen en marxa per a la reposició intracellular d'ATP durant l’activitat muscular formen part de l’anomenat metabolisme anaeròbic , és a dir, el que es realitza en absència d’oxigen En general, les fibres musculars obtenen l'ATP que necessiten per a garantir llurs requeriments energètics mitjançant la combustió o oxidació dels nutrients que emmagatzemen, particularment el glucogen format per llargues cadenes de molècules de glucosa enllaçades entre elles Tanmateix, per a la combustió dels nutrients és indispensable la presència d’àtoms d’oxigen en…
El que cal saber de la miopatia distròfica
Patologia humana
Les miopaties distròfiques són malalties hereditàries que es caracteritzen per una degeneració de les fibres musculars que causa una pèrdua de força muscular progressiva i una atròfia muscular Convé de consultar el metge per descartar la possibilitat que hom pateixi una miopatia distròfica si es presenta una pèrdua de força als malucs que causa inicialment una dificultat a llevar-se o pujar escales, o bé una pèrdua de força a les espatlles que en un primer moment fa difícil d’aixecar els braços Quan en una família hi ha algú que pateix miopatia distròfica, convé que les altres…
accident vascular cerebral
Mecanismes de producció d’un accident vascular cerebral
© Fototeca.cat
Medicina
Denominació genèrica de les diverses patologies que donen lloc a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal i que comporten lesions neurològiques, entre les quals s’inclouen l’embòlia, la trombosi i l’hemorràgia cerebrals.
Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
distròfia
Patologia humana
Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit.
Les principals distròfies són les musculars amiotròfia, la distròfia dental , caracteritzada per la destrucció parcial dels teixits dentaris i que inclou nombroses afeccions sense nexe aparent entre elles, la qual distròfia pot afectar l’esmalt, la dentina, el ciment o la polpa la càries, d’etiopatogènesi poc clara, és considerada una distròfia, la distròfia osteogènica i les distròfies encondrals
Miopatia distròfica
Patologia humana
Definició Són anomenades miopaties distròfiques un conjunt de malalties hereditàries que es caracteritzen per una alteració de les fibres musculars de diversos músculs que genera pèrdua de força i atròfia o disminució de la grandària dels músculs que en són afectats Aquestes malalties, anomenades també distròfíes muscu lars , se solen presentar en la infància o la joventut, i des que apareixen es van agreujant progressivament fins que causen una pèrdua de força muscular més generalitzada o menys que pot provocar complicacions mortals Causes, tipus i manifestacions Les miopaties distròfiques…
sarcosepte
Zoologia
Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.
En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades
liniment
Farmàcia
Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.
N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars
artèria
Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres…