Resultats de la cerca
Es mostren 554 resultats
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
Francesc Llauradó i Rodon
Literatura catalana
Autor teatral.
Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús
Sant Nazari
Art romànic
Aquesta església parroquial del poble homònim, esmentada des de l’any 899 “ecclesia S Nazarii inter salinas et stagnum” , formava part en aquesta data de les possessions d’Esteve i d’Anna neta del comte Berà I de Barcelona, confirmades en un precepte atorgat per Carles el Simple Prestava els seus serveis al lloc dit Solsa, detingut al segle XII per Arnau de Cabestany, pare del trobador Guillem Passat després al domini comtal, reial a partir del 1172, el terme fou adquirit el 1268 pels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem L’església fou totalment reconstruïda al segle XIX
Sant Martí de Boaçà (Alenyà)
Art romànic
Antiga església, avui desapareguda, del lloc de Boaçà villa Buacano , 876, ja esmentada aquest mateix any, en què formava part dels dominis donats al comte Radulf, germà de Guifré el Pelós, i a la seva esposa Ridlinda per Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i de la comtessa Rotruda, i neta, del costat matern, del comte Berà I de Barcelona Esdevingué més tard la capella del castell de Boaçà, edificat, segons que sembla, al segle XIII Era cura rural i el curat era nomenat pel senyor de Boaçà El conjunt del castell fou totalment enderrocat el 1974
Carles I Robert d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1308-1342).
Fill de Carles Martell de Nàpols , sobirà nominal d’Hongria, en fou reconegut rei per la dieta hongaresa 1308 i coronat 1310 Sotmeté la noblesa per les armes Rozgony, 1312 Debrecen, 1317 reorganitzà l’exèrcit i la jurisdicció impulsà la indústria minera i el comerç i concedí nous privilegis a les ciutats Casat amb Elisabet, germana de Casimir III de Polònia, assegurà a llur fill Lluís la successió de Polònia Reivindicà la corona de Nàpols contra el seu oncle Robert I fou acordat el matrimoni de la neta i hereva d’aquest, Joana, amb Andreu, fill de Carles Robert
Tomàs Vellvé i Mengual
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic.
Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de…
Bernat III de Besalú
Història
Darrer comte de Besalú (1085-1111).
Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar quarantena , abans de…
Maria Rosa de Navas i Escuder
Arts decoratives
Ceramista.
Neta de Miquel Escuder i Castellà Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas Josep Guardiola l’animà en els seus inicis S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat Treballà a Sèvres Exposà individualment a Barcelona des del 1950, a Madrid i a París Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968 Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé
Courtenay
Llinatge francès originari del castell de Courtenay (Gatinès).
Aton o Hatto de Chateau-Renard , senyor de Courtenay 1010, n'és l’estirp El seu fill Jocelin de Courtenay , senyor de Courtenay, fou pare d' Étienne de Courtenay mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415, de Milès de Courtenay , que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa Isabel de Courtenay , neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà 1150 amb Pere de França mort el 1183, germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre extingida al s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina