Aquesta església parroquial del poble homònim, esmentada des de l’any 899 (“ecclesia S. Nazarii inter salinas et stagnum”), formava part en aquesta data de les possessions d’Esteve i d’Anna (neta del comte Berà I de Barcelona), confirmades en un precepte atorgat per Carles el Simple. Prestava els seus serveis al lloc dit Solsa, detingut al segle XII per Arnau de Cabestany, pare del trobador Guillem. Passat després al domini comtal, reial a partir del 1172, el terme fou adquirit el 1268 pels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. L’església fou totalment reconstruïda al segle XIX.