Resultats de la cerca

Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra

Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…

En la darrera jornada de la visita a Catalunya que des de dissabte fa el primer ministre quebequès, Lucien Bouchard, s’inaugura a Barcelona la Casa del Quebec, que acollirà una representació permanent d’aquesta nació nord-americana Posteriorment, Bouchard i el president català, Jordi Pujol, signen una declaració conjunta en què es comprometen a aprofundir les relacions entre tots dos països

Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida

La Constitució espanyola de 1978 designa amb aquest terme determinats territoris historicogeogràfics, sense, però, especificar-los No hi és emprat com a terme administratiu o civil que distingeix entre els ciutadans de l’Estat espanyol El terme nacionalitat és emprat en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on Catalunya és definida com a nacionalitat

Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical