Resultats de la cerca

Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba

S'origina prop de Raymondi per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, que neixen al sector meridional dels Andes peruans Conflueix amb el Marañón, per a formar l’Amazones, prop de Yucuruche Entre els afluents principals destaquen el Pachitea i el Blanco És navegable aigües avall de Pucallpa

Neix al vessant oriental dels Urals centrals En el curs mitjà i inferior corre per la planura de la Sibèria Occidental, i és navegable Es glaça de novembre a abril Rep el Tagil, el Nica i el Pysma Passa per les ciutats de Verkhoturje, Turinsk i T'umen

Neix de la unió del Bandama Roig i del Bandama Blanc flueix en direcció meridional, rep el Nzi per l’esquerra i desguassa al golf de Guinea arran de la localitat de Grand-Lahou Aigua amunt de l’embocadura és navegable uns 50 km per a petits vaixells

Neix a l’altiplà de Turgaj i transcorre dins la plana de la Sibèria Occidental Té com a afluents principals l’Iset’, el Tura, el Tavda i l’Ubagan i desemboca a l’Irtiš És navegable des de la frontera amb el Kazakhstan, i resta glaçat de novembre a abril

Neix al Congo, als altiplans que separen les conques de l’Ogooué i del Congo, travessa el Gabon formant un gran arc i desguassa a l’oceà Atlàntic en forma de delta El principal afluent és l’Ivindo És navegable des de Lambaréné i, en èpoques de crescudes, des de Ndjolé

La seva construcció, duta a terme del 1865 al 1876, féu més gran el port d’Amsterdam Té una longitud de 27 km, un amplada que oscilla entre 120 i 150 m i una profunditat de 15 m, i és navegable per a vaixells de fins a 85 000 t

Roman glaçat de desembre a abril, i és navegable els primers 500 km Passa per Borisov, Berezino i Brobrujsk i desguassa al Dnièper al nord de Rečica El canal de Berezina , actualment en desús, fou construït al començament del segle XVIII per al transport de fusta de Minsk a Riga

Oberta a l’hellenisme i als cultes orientals, pertangué als selèucides fins a l’ocupació dels romans 64 aC, que en milloraren el port i feren el riu navegable fins a Antioquia Pau i Bernabé hi iniciaren el seu primer viatge missioner Fou destruïda per les invasions persa i àrab s VII

Neix als llacs Connecticut i flueix en direcció nord-sud, excavant la seva vall en terrenys cristallins recoberts de sediments triàsics desguassa a l’Atlàntic, a l’estret de Long Island Les seves aigües són utilitzades principalment per a l’obtenció d’energia elèctrica i per al regadiu És navegable fins a Hartford