Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les…
neurona
Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…
prosobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs gastròpodes constituïda pels cargols marins més comuns.
Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé tots els…
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els centres visuals…
plexe d’Auerbach i de Meissner
Anatomia animal
Cadascun dels plexes nerviosos situats entre les túniques de l’estómac i del budell.
perineuri
Anatomia animal
Beina que envolta els funicles nerviosos o grups de fibres nervioses dins cada nervi.
encefalina
Bioquímica
Pentapèptid opiaci natural, isolat d’extrets del cervell dels vertebrats, amb funció de neurotransmissor cerebral i amb propietats analgèsiques més potents que les de la morfina.
Hom en coneix dues variants la metionina-encefalina i la leucina-encefalina, i els atribueix una certa inhibició dels missatges nerviosos del dolor Actuen sobre els mateixos receptors que la morfina, als quals s’associen més fortament, i la seva acció és de curta durada perquè són ràpidament metabolitzades i no creen així addicció al mateix organisme Hom en troba en petites quantitats a la hipòfisi i dins les neurones, d’on són alliberades en circumstàncies molt determinades La seqüència d’aminoàcids de la metionina-encefalina es troba també formant part de la seqüència de la β-…
opistobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que es caracteritzen per una distorsió parcial del sac visceral, en el sentit de desfer l’espiralització primitiva.
A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una…
diplòpodes
Milpeus
© MC
Zoologia
Ordre de miriàpodes amb la major part dels segments dobles, és a dir, que tenen els òrgans interns i els externs duplicats a cada anell (diplosomites).
Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats…
pedicle
Anatomia animal
Conjunt d’elements vasculars, limfàtics i nerviosos que penetren en els òrgans per l’hil.