Resultats de la cerca

Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant Pertangué al moviment del dolce stil novo , sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida Donna me prega Fou influït per la filosofia d’Averrois Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades Perch'io non spero

"Hec est tregua et pax confírmala ab archiepiscopo Narbonensi, domno Guifredo, et a a Berengario, Gerundensi episcopo, et a domno Raimundo, Elenensis episcopo, et a comitibus Rossilionensium, domno, scilicet, Gaucefredo et Guilaberto, filio eius, et a domno Poncio, Impuritanensis comite, et a domno Guillelmo, Bissuldinensium comite, et a domno Raimundo, Cerritanensium comite, et a domno Gauceberto, vicecomite de Castro Novo, cum ceteris magnatibus Elenensis episcopatus, in Tulugnensi prato, quod est in comitatu Russilionensi Constituerunt, namque, predicti pontífices, cum consensu ceterorum…

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules

Fill de metge i germà del també metge Gaspar Torrella Es graduà a Siena en arts i medicina Coneixia el grec i l’àrab Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris 1496

Participà el Gandhi's Non-Cooperation Movement 1920-21 Fou editor de “The Hindustan Times” Delhi, 1925-26, membre del consell legislatiu de Bombai 1927-29 i secretari general del National Congress 1931 Fou membre de la Indian Constituent Assembly 1946-50, ministre de proveïments i d’agricultura del govern de l’Índia 1948-50 i membre del Governing Body Gandhi Peace Foundation 1958-70, i fou diputat del parlament indi des del 1959

A causa de la seva precària salut abandonà els estudis a Oxford i s’establí a Londres, on menà una vida bohèmia alhora que començà d’escriure poemes, com Non sum qualis eram , amb el qual es féu conèixer com a escriptor La seva vida decadent és palesa en les seves poesies Verses 1896 i en la novella autobiogràfica A Comedy of Masks 1893 És també autor de la comèdia en vers The Pierrot of the Minute 1897

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011

Des del 1945 residí a Barcelona Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo Orballo íspido , 1955, fins a una consciència adolorida dels problemes collectius de Galícia Canta de lonxe o corazón do tempo 1969 De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos 1969 i Trancos da vida do Braisiño 1970 Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novelles en castellà La oscura corriente , 1969