Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Sant Pere del Castell de Quermançó (Vilajuïga)
Art romànic
La capella del castell de Quermançó és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 En els nomenclàtors del final del segle XIV l’església figura que tenia un sacerdot encarregat, que havia d’acudir als sínodes diocesans, inclosa l’església de Sant Feliu de Vilajuïga El castell, antiga possessió dels comtes d’Empúries, apareix en la documentació del segle XI, en el testament de Ponç I, del 1078 Aquest, al llarg de la seva història, ha sofert diverses destruccions i reconstruccions, les quals devien afectar també la seva capella Entre les restes de la fortalesa que han arribat…
Josep Serra i Janer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…
,
Moviment Nacionalista Totalitari
Partit polític
Grup nacionalista català, de dimensions reduïdes, que se separà de Nosaltres Sols! en la clandestinitat, després de l’aixecament d’octubre de 1934.
Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben aviat i deixà…
Pere Salom i Morera
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narrador.
Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias, i Tot cendra 1931 També…
Hadi Kurich
Teatre
Autor i director serbi.
Format a la facultat d’arts escèniques de Belgrad, dirigí fins a l’esclat de la guerra a Bòsnia-Hercegovina el Centre Dramàtic Nacional de Sarajevo, on muntà obres de Mrozek, Kokovkin, Nušić, Kohout o Stankovitć, entre d’altres El 1990 rebé el premi Vaso Cosich pel muntatge de La bella i la bèstia , de Hrubin El 1992 s’installà a Vila-real País Valencià i, juntament amb la seva mare Mima i la seva esposa Ana, ambdues actrius, fundà el Teatre de la Resistència És autor de Bajka o De Sadu ‘Conte del marquès de Sade’, 1987, Opus Primum , estrenada a Vila-real el 1993, El cel estrellat sobre…
Força de Bolvir
Art romànic
Al nord del poble de Bolvir, a tocar de la població, hi ha el barri o raval anomenat d’Amunt o del castell de Bolvir, que s’estén al voltant de la força o torre de Bolvir És més que probable que aquesta fortificació, refeta segurament al segle XIV, sigui tot el que ha arribat a nosaltres del que fou el castell o força de Bolvir Consta des del 1233, en què en una concòrdia de Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, amb Roger Bernat II, comte de Foix, s’establí que la nova fortalesa de Bolvir fos destruïda El document citat parla de “ munitio sivi forcia ” La fortificació actual…
Bulat Šalvovič Okudžava
Literatura
Escriptor rus.
La seva família, d’origen georgià, fou perseguida durant l’època estalinista A partir del 1953 començà a escriure poemes i publicà el seu primer recull, Lirika 1956 Però aconseguí anomenada sobretot des del 1960, quan començà a recitar els seus poemes acompanyant-se de la guitarra Publicà Ostrova ‘Illes’, 1959 i la novella autobiogràfica Bud zdorov, skoljar ‘Bona sort, company’, 1963, de caràcter pacifista Les seves obres foren publicades en la clandestinitat Altres títols són Front prikhodit k nam ‘El front s’acosta a nosaltres’, 1965 i la novella històrica Bednyj Avrosimov ‘El…
Cabussó orellut
Aquest cabussó, que apareix indistintament a la costa i a les llacunes litorals, pot considerar-se un migrador, i un visitant hivernal molt rar a Catalunya i a les Balears Està entre nosaltres entre el setembre i el febrer, i alguns individus hi romanen durant un període relativament llarg Les observacions són sempre d’exemplars isolats, llevat la d’Alcúdia, en què se’n veieren dos de junts Les citacions continentals són badia de Roses 200180, delta de l’Ebre 091173 i 200180 i llacuna del Remolar al delta del Llo bregat 10-201279 i diverses dates entre el 240980 i el 231280,…
Jevgenij Ivanovič Zamjatin
Literatura
Escriptor rus.
Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa…
Andrej Jakovlevič Ešpaj
Música
Compositor rus.
Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J Golubev, A Khačaturjan i N M’askovskij El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals En la seva obra destaquen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina