Resultats de la cerca

Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa…

L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa…

El castell d’Alcorassa fou un dels tres castells de què disposava a l’edat mitjana la ciutat de Balaguer, juntament amb la Suda o Castell Formós, el més important, i el de Gerundella tots ells es comunicaven entre si per altes i gruixudes muralles, les quals envoltaven i protegien la vila El castell d’Alcorassa enllaçava, mitjançant les seves muralles, per llevant amb la Suda i per migdia amb el castell de Gerundella Dues referències documentals donen notícia de la fortalesa d’Alcorassa La primera data de l’any 1102, quan el comte Ermengol V d’Urgell donà el castell d’Alcorassa o…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…

Sorgit damunt una antiga villa romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI

El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de Vilba Segons un…

Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre…

El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom El topònim del lloc alode de Villanguli , és citat en la documentació l’any 1067 Posteriorment, la villa de Vilanguli , possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122 Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’ Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí De la seva església…

L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’esmenten…