Resultats de la cerca

En les seves poesies accentuà les fórmules del Stil Novo , del qual fou un dels més grans representants Excellí, sobretot, en la creació d’imatges

Membre del grup Novo Cancioneiro, que sorgí el 1941 a la recerca del realisme social, aplegà la seva obra a Descoberta 1945 i a 46 aniversário 1966 Fou també crític musical

Al principi del segle XIV s’installà a Kétou Al segle XV els adja crearen el regne d’Allada, i al XVI els de Jakin a l’actual Porto-Novo i de Denhomé, a l’antic regne d’Abomey o Dahomey, l’actual Benín

Bé que la seva obra és escassa —alguns poemes dispersos i un llibre, Fabulario novo 1952—, és considerat un dels poetes més importants i la figura principal de la poesia existencialista gallega, sobretot pel seu patetisme, expressat en un llenguatge brillant Del 1982 al 1992 fou senador pel PSOE a Galícia

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins el 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae Lió, 1677, Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consensum ventriculi Lió, 1677 i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes València, 1680

Transformadora de la realitat a través de símbols marins i aeris El seu primer llibre fou Poesia 1944, al qual seguiren Dia do mar 1947, Coral 1950, No tempo dividido 1954, Mar novo 1958, O Cristo cigano 1961 i moltes altres obres fins a O nome das coisas 1977 Traduí la Divina Comèdia al portuguès

Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant Pertangué al moviment del dolce stil novo , sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida Donna me prega Fou influït per la filosofia d’Averrois Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades Perch'io non spero

Format a França, fou un dels impulsors del moviment del Cinema Novo De la seva filmografia, barroca, suggeridora i d’extraordinària plasticitat, cal remarcar Os cafajestes 1962, Os fuzis 1964, Sweet Hunters 1969, Os deuses e os mortos 1970, A queda 1978, Mueda 1979, les adaptacions d’obres de Gabriel García Márquez Erendira 1983 i Fábula de la bella palomera 1987, el musical Opera do Malandro 1986 i Xuarup 1989

Membre destacat del Cinema Novo amb Ganga Zumba 1962 i Os heredeiros 1969, els seus films posteriors han mantingut un cert grau d’interès Xica da Silva 1977, Chuvas de verão 1978 i Bye Bye Brasil 1980 També dirigí  Quilombo 1984, Um trem para as estrelas 1987, Dias melhores virao 1989, Veja esta cançao 1994, Tieta do Agreste 1996, Orfeu 1999, Deus é brasileiro 2002 i O Grande Circo Místico 2018

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu