Resultats de la cerca

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre…

Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals…

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular entre la…

Inicià la seva trajectòria professional al departament de publicitat de Nestlé , i posteriorment fou executiu en diverses multinacionals, entre les quals cal esmentar Wrigley España L’any 1979 es quedà a l’atur i, arran de les dificultats de ser contractat, fundà Natura Bissé International SA, empresa de cosmètics que, dirigida per ell, aconseguí introduir-se al mercat dels EUA a mitjan anys noranta i esdevingué una de les primeres empreses de referència en el segment de l’alta cosmètica L’any 2000 obrí una nova seu al Parc Tecnològic del Vallès i el 2004 obrí la…

Es formà com a pastisser al negoci que la seva família tenia a Lleida, i l’any 1957 s’establí a Barcelona, on obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, a partir de la qual creà una xarxa d’establiments de botigues i passà a la confecció industrial de pastissos i al sector dels gelats Introductor dels gelats i de la pastisseria congelada per a la restauració i l’hostaleria, l’any 1982 obrí una fàbrica a Montgat Maresme i el 1993 fundà la filial Farggi, dedicada als gelats de qualitat, amb la qual accelerà el creixement de la seva empresa i es convertí en un dels…

Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i…

Posterior a l'abecedari, fou ja ideat per VIckelsamer 1527, bé que sistematitzat per JKVogel 1841 Unit al mètode fònic d’HStephani 1804, obrí les portes al mètode global

Impulsà la creació de l’Academy of Fine Arts de Pennsilvània i obrí una galeria d’art a Filadèlfia Pintà, sobretot, personatges de la història nord-americana GWashington, BFranklin, etc

L’any 336 proposà al poble la concessió d’una corona a Demòstenes, proposta que Èsquines jutjà illegal i que obrí el famós procés Sobre la Corona , que guanyà Demòstenes

Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’es Mercadal, la via es perd, tot i que…