Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Fou el primer organista beneficiat de la catedral de Zamora, on estigué actiu almenys entre el 1707 i el 1716 El mateix any 1707 publicà a Salamanca un tractat sobre diversos aspectes de la teoria i de la pràctica musicals el cant pla, la polifonia, el contrapunt i la composició Médula de la música teórica Participà en la polèmica generada per la Missa Scala Aretina , de Francesc Valls, amb dos opuscles publicats el 1716 on es mostrà favorable a la controvertida dissonància de segona menor de la missa de Valls

Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia

Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Estudià a Barcelona i es llicencià el 1866 Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona 1878 i la de Tarragona a Barcelona i França 1878-81 Els seus articles a la Revista Tecnológica Industrial li donaren un gran prestigi També escriví opuscles de tema polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña 1866 i Cuatro palabras sobre el derecho electoral 1870, en defensa del sufragi universal Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions…

Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer Exiliat 1823 amb el seu pare, estudià medicina a París Un altre cop a Catalunya, els seus coneixements de mecànica el portaren a ésser sotsdirector de can Bonaplata 1833 més tard dirigí els tallers de Valentí Esparó, on tingué una participació directa en la fabricació de la primera màquina de vapor construïda a la península Ibèrica En fusionar-se aquests dos establiments per tal de constituir La Maquinista Terrestre i Marítima, en fou un dels tres directors És autor de diversos opuscles sobre mecànica

Formà part del grup University Wits, que fonamentà el drama elisabetià, i fou precursor de Shakespeare Escriví obres autobiogràfiques The Repentance of Robert Greene , 1592, novelles amoroses Pandosto , 1588 i opuscles polítics i socials Més important fou el seu teatre Alphonsus King of Aragon 1587, imitació del Tamburlaine de Marlowe, i Friar Bacon and Friar Bungay 1589 recentment n'ha estat descoberta una segona part John of Bordeaux Una altra obra important fou The Scottish Historie of James the Fourth 1591, basada en els Hecatommiti de Giraldi Cinzio

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres