Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Luigi Longo
Història
Política
Polític italià.
Director del diari “L’Avanguardia” i un dels fundadors del partit comunista italià 1921 Empresonat en 1923-24, el 1926 fugí a l’URSS, on esdevingué membre del Komintern des del 1933 Durant la Guerra Civil Espanyola fou un dels principals organitzadors de les Brigades Internacionals, sota el nom de Luigi Gallo Empresonat a França 1939-41 i a Itàlia 1942-43, fou alliberat pel cop d’estat de Badoglio i esdevingué un organitzador de partisans Diputat des del 1946, succeí Togliatti com a secretari general del partit comunista italià 1964-72 L’any 1972 fou elegit president del PCI…
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la…
Lluís Lavilla Beguer
Natació
Nedador i àrbitre.
Competí pel Club Natació Barcelona i fou subcampió d’Espanya dels 200 m braça 1924 Aquest mateix any esdevingué àrbitre de natació del collegi català, que també presidí 1952-53 En aquest estament i en el de la Creu Roja, collaborà en labors de socorrisme amb els organitzadors de la Travessia del Port de Barcelona Fou vocal de la Federació Catalana de Natació 1952-53, 1957-62, que li concedí la medalla al mèrit esportiu 1943 També rebé la medalla d’or de serveis distingits 1966 de la federació espanyola, i el Collegi Català d’Àrbitres el nomenà membre d’honor 1974 El Club Natació…
Manifestació contra el judici de l’1 d’octubre
Sota el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", entre 200000 i 500000 persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament, es manifesten a Barcelona contra el judici als líders independentistes iniciat fa cinc dies A més de l'ANC i Òmnium Cultural, hi han participat activament entitats de caràcter molt divers l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, els sindicats USTEC i Intersindical-CSC, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet El president de la Generalitat…
Llorenç Lafuente i Vanrell
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
El 1905 fou un dels promotors de l’Ateneu de Maó, del qual fou secretari Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Autor de dues novelles en castellà i d’una Geografía e historia de Menorca 1907 Collaborador de la “Revista de Menorca” i del diari “El Bien Público”, en el qual dirigí el “Full menorquí”, secció quinzenal dedicada a literatura i folklore menorquins Autor de poesies en castellà i català dialectal Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “…
Ramon Simó i Badia
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’…
Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Historiografia catalana
Publicació anual del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, editada amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis.
La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure…
Protesta massiva a Hong Kong contra la llei d’extradició
Un milió de persones, segons els organitzadors, es manifesten a Hong Kong contra el projecte de llei d’extradició del govern del territori, que preveu l’extradició directa de sospitosos d’actes delictius reclamats per les autoritats xineses Els manifestants creuen que la llei servirà per perseguir la dissidència política, supòsit que el govern de la ciutat elegit d’entre els candidats permesos per Pequín nega Durant tota una setmana el centre de Hong Kong queda paralitzat i es produeixen actes de violència, durant els quals una setantena de manifestants resulten ferits El 15 de…
Josep Maria Farré i Moregó
Història
Política
Història del dret
Notari, jurista i polític.
De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972 Especialista en dret…
Manuel Descatllar i Dessoler
Història
Patriota rossellonès, fill del veguer del Conflent Pere Àngel Descatllar i de Llar.
Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina