Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
jonca d’estany
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de soca reptadora, de tiges robustes, arrodonides i embolcallades a la base per beines subulades, i de flors en espigues ovoides de color de rovell.
Es fa en vores d’estanys
Les pluteàcies
La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…
Les oleàcies
Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i perennifolis, alguns…
pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc
viliandre
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne, robusta, de 40 a 120 cm d’alçària, glabra o glabrescent, amb fulles repetidament pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors blanques o rosades, arranjades en umbel·les compostes, i amb fruits ovoides alats.
Es fa en pedrusques, a les muntanyes calcàries del sud-oest d’Europa
vertell
Transports
Cadascuna de les petites peces esfèriques o ovoides, de fusta dura, foradades diametralment o per l’eix gran, respectivament, que, enfilades en una corda o bastard, formen el collar de raca amb què una verga és unida al seu pal.
seder
Botànica
Arbust de la família de les asclepiadàcies, d’1 a 2 m d’alt, laticífer, de fulles estretament lanceolades, de flors blanques, aplegades en ramells, i de fruits fol·liculars ovoides, acuminats i eriçats de pues, amb llavors de plomall sedós.
De procedència africana, es troba naturalitzat en indrets incultes i en boscs esclarissats de la terra baixa
panical
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d’alt, espinosa, d’un verd blanquinós, de fulles una o dues vegades pinnatipartides, de flors blanques reunides en capítols ovoides, i de fruits densament coberts d’esquames.
Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues
cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
reina dels boscs
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, rizomatosa, de tiges quadrangulars, dretes, de 15 a 25 cm d’alt, de fulles lanceolades, en verticils, de flors blanques, en inflorescències corimboses terminals, i de fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.
Habita boscs caducifolis, especialment de faigs, a gran part d’Europa És usada, en infusió, per a facilitar la son
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina