Resultats de la cerca

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir

Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del pavelló…

Situada en un paratge de gran biodiversitat, conté la població europea més nombrosa d’orquídia de prat Orchis robusta i les concentracions més grans de les Illes Balears de diverses menes d’orquídies Orchis fragans , Ophrys apifera , Serapias parviflora També hi ha la concentració més gran d’abellerols Merops apister de tot l’arxipèlag i és una zona d’alimentació del falcó marí Falco eleonorae Formà part del parc natural de l’Albufera durant 8 mesos el 2003, però el Govern desprotegí la zona per permetre fer-hi un camp de golf La pressió dels ecologistes i el canvi de…

D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta…

Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en les…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…

Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre, separa el…

El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge…

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell edifici només…

Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer IV d’Oms Fill de Berenguer III d’Oms El 1399 fou armat cavaller a Saragossa Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I, en nom dels cavallers i homes de paratge Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou fill de Violant, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i antiurgellista acèrrim Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat 1410 Del consell després de Ferran I 1413, lluità…