Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
sprechgesang
Música
Literalment, ’cant parlat', de vegades indicat per sprechstimme ('veu parlada').
Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el pròleg a la…
troica
Política
Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.
El nom s’ha aplicat sobretot en relació amb l’URSS, de la qual hom ha parlat de diverses troiques al llarg del temps la darrera, formada el 1964 per Brežnev, Kosygin i Podgorny, restà desfeta el 1977, quan el primer absorbí el càrrec del darrer, que fou destituït sobtadament
frisó
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del grup continental.
Es divideix en tres subdialectes el frisó occidental, parlat al nord dels Països Baixos, l’oriental, a certs reductes de l’antic Oldenburg, i el septentrional, a l’illa d’Helgoland, a la costa del Slesvig al nord d’Husum i a les illes de la mateuxa costa fins a Sylt
dakota
Lingüística i sociolingüística
Llengua indígena de l’Amèrica del Nord de la família sioux
.
A la darreria del s XVIII era parlat per unes 35 000 persones Dos segles abans, la dispersió de les tribus dakotes assiniboines, primitivament assentades a la zona de l’alt Mississipí, havia provocat la fragmentació del dakota en quatre dialectes el santee, el yankton , el teton i l’assiniboine
provençal alpí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal.
Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez
tàmil
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 65 milions de persones que habiten principalment a l’estat indi de Tamil Nadū (on és oficial) i a la península de Jaffna (Yalpanam), de Sri Lanka (declarada segona llengua el 1988), així com a les nombroses colònies tàmils de Malaca, Fiji, Maurici i l’Àfrica oriental i meridional.
És la llengua més important de les que constitueixen la família dravídica és simptomàtic que el mot tàmil provingui de l’antiga forma dramiḷa , de la qual deriva el mot sànscrit draviḍa que designà tota la família a la qual pertany el tàmil Hi ha força diferència entre el tàmil parlat i l’escrit
Nikolaj Mikhailovič Karamzin
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador rus.
Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26
italocèltic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.
Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant
vodevil

Escena d’"Una puça a l’orella”, de Georges Feydeau
© Fototeca.cat-Corel
Teatre
Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.
Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina