Resultats de la cerca

Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions

Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el…

Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de…

Era un magnat franc de la cort reial i de la confiança del sobirà, aliè a les rivalitats que a la Marca enfrontaven els partidaris de Berà amb els seus detractors Rampó ja havia servit Carlemany i pel gener del 814 havia estat l’encarregat de comunicar a Lluís I, que era a Doué, la mort del seu pare esdevinguda a Aquisgrà Com a comte de Girona, pel setembre del 822 acompanyà l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles a la cort de Lluís I a Attigny, on sollicità i obtingué del rei un precepte d’immunitat per a l’esmentat cenobi Vers el 820 autoritzà Donnul a construir el cenobi de Sant Pere d’…

Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els…

Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820…

Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la…

Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’…