Resultats de la cerca

A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a establir la…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de…

Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’…

El corriol gros Ch hiaticula és de color bru i blanc amb una franja a les ales, i el bec i les potes són ataronjats És molt actiu i de vol ràpid El corriol petit Ch dubius és molt semblant a l’anterior però més petit, i se'n distingeix perquè no té el bec de color taronja ni la franja blanca a les ales El corriol camanegre Ch alexandrinus és de tons més pàllids, amb el bec i les potes negres, i vola molt de pressa Finalment, el corriol pit-roig Ch morinellus , el més gros de tots i que, en general, viu més lluny de l’aigua, té el plomatge blanc, gris i bru, amb la part…

El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del …

Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de…