Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…
Canadal

El castell de Canadal (la Jonquera, Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al SW de la vila.
De masies disperses, era centrat per l’església i el castell, en un planell enlairat El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí L’església és dedicada a santa Cristina Al SE hi ha els estanys de Canadal , on neix el Merdançà
Kāthiāwār
Península
Península occidental de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar
Baguio

Detall de la creu i verge de la façana de la catedral de Baguio (Filipines)
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, a les Filipines.
La ciutat fou contruïda el 1904 per l’urbanista nord-americà Burnham en un planell cobert de pinedes a 1500 m d’altitud És la residència d’estiu del govern La seva rodalia produeix el 60% de l’or del país, i hi ha la hidrocentral d’Ambuklao És centre d’ensenyament superior té dues universitats
canal del Cristall
Muntanya
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, al terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt la vall de Bastanist.
S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí
el Sobirà de Santa Creu

el Sobirà de Santa Creu
© Taverna del Subirà
Masia
Masia i important propietat (400 ha) del municipi d’Osor (Selva), dins el terme de Santa Creu d’Horta.
Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal
coma de Vaca
Vall del Ripollès, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de la Vaca
(2 815 m alt.), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’W, per la serra de Torreneules, i a l’E, per la serra de la Vaca que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És drenada pel torrent de la coma de Vaca , que al planell de la coma de Vaca on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme s’uneix al Freser
Associació de Munters de Catalunya
Caça
Associació de caçadors fundada a les acaballes del segle XIX.
Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça
Grup Logicofobista
Grup artístic d’avantguarda, format a Lleida.
Perseguia una síntesi d’espiritualisme i surrealisme Presentat sota el patrimoni de l’ADLAN, el 1936, a les galeries de la Llibreria Catalònia de Barcelona, per Magí A Cassanyes i el poeta J Viola Gamón —després pintor, conegut com a Manuel Viola—, fou integrat per Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Esteve Francès, AGamboa-Rothwoss, AGLamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planell, Jaume Sans, Nadia Sokalova, Remedios Varó i Joan Ismael
Sant Salvador de l’Oluja Sobirana (les Oluges)
Art romànic
De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina