Resultats de la cerca

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món El 1974 s’installà a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista Dansa-79 o el Festival de Peralada

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua

Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona Exposà a Barcelona i a Mallorca Residí i exposà a París 1950-51 S'establí a Veneçuela 1955, on assolí un cert prestigi Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional

Fou cònsol el 87 aC Féu tornar d’Àfrica Mari i, tots dos aliats amb els samnites, s’apoderaren de Roma Després de mort Mari, Cinna abolí les lleis de Sulla i anà a Orient, on aquest havia assolit un gran prestigi, per tal de vèncer-lo definitivament, però fou assassinat pels seus soldats a Ancona 84 aC

Emigrat als EUA 1902, s’uní a l’Industrial Workers of the World IWW, confederació sindical revolucionària, i compongué cançons que el proletariat cantà com a himnes de lluita A causa del seu prestigi i la seva combativitat, fou acusat, sense proves, de dos assassinats, i en un procés que provocà moltes polèmiques fou condemnat a mort

Les vocals finals -e , -o emmudeixen darrere n vien , ‘ve’, i darrere l , r en certes condicions andar ‘anar’, dir 'dir’ El diftong uo passa a io , i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a sénare ‘cendra’ Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes

Estudià al conservatori de Toronto però aviat esdevingué una de les figures del Metropolitan de Nova York El seu prestigi s’incrementà encara més arran de la seva interpretació de Lulu , d’A Berg a l’Òpera de París, el 1979 El 1982 interpretà Violetta en el film La Traviata de Zeffirelli També és considerada una gran intèrpret de Kurt Weill