Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
bufa
Art
Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan s XIX; era constituït per un fragment de bufeta o budell de porc o de be plegat en forma de bossa i lligat, per aïllar la pasta pictòrica de l’aire.
Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment
castell de Marmellar
Castell
Castell en ruïnes (dit popularment els Castellots
) al capdamunt del nucli de l’antic poble de Marmellar del municipi del Montmell (Baix Penedès), situat al sector NW del terme, a 518 m, a la dreta de la riera de Marmellar.
El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que recentment han estat restaurades i traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fou la parroquial fins el 1377, que el culte passà a l’antiga sufragània del pla El 1148 hom intentà de fundar-hi un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà
craspedomonadals
Botànica
Ordre d’organismes unicel·lulars que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies.
Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
boids
Herpetologia
Família de rèptils ofidis.
Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món
Nanoarchaeum equitans
Biologia
Bacteri del grup archaea.
Procariota més petit conegut S'aïllà en unes fonts termals submarines prop d’Islàndia, on l’aigua té una temperatura propera als 100ºC, està desproveïda d’oxigen i és plena de gasos de sofre Té forma esfèrica, un diàmetre de 400 nm, i està dotat amb un dels genomes més petits coneguts Només es pot cultivar sobre la superfície d’un altre bacteri, Ignicoccus , amb el qual es creu que viu en simbiosi Es considera una de les formes més primitives de vida cellular
Sant Blai de Campos
Santuari
Antiga parròquia i santuari del municipi de Campos (Mallorca), situada 3 km al S de la vila, en terreny planer.
Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l’antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3 de febrer És un edifici gòtic rectangular En una capella lateral guarda un retaule del s XV Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958
Begós

Vista general del poble de Begòs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
obridora de bales
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
Una de les més primitives era constituïda per diversos parells de cilindres amb nervadures, els quals giraven a velocitats creixents Les modernes van proveïdes d’òrgans amb puntes, pinces, etc, que arrenquen successivament flocs molt petits de bales de diverses classes de fibres i les mesclen en les proporcions volgudes En són tipus moderns característics l' obridora-pinçadora i l' obridora multibala Les obridores de bales són combinades sovint amb el transport pneumàtic de la fibra i amb altres màquines de preparació de la filatura i formen trens de màquines
Alfred-Reginald Radcliffe-Brown
Antropologia
Antropòleg anglès.
Professor en diverses universitats, la seva influència fou notable com a portaveu a Anglaterra del rigorisme que Durkheim volgué imprimir a les ciències socials Les seves expedicions a les illes Andaman 1906-08 i a la regió occidental d’Austràlia 1910 li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre les relacions de parentiu i el totemisme a les societats primitives És considerat el fundador de l’antropologia social britànica En destaquen les obres The Andaman Islanders 1922, The Social Organization of Australian Tribes 1930, i Structure and Function in Primitive…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina