Resultats de la cerca

Primera part de la lògica general que, segons Kant Crítica de la raó pura , ‘descompon totes les operacions de l’enteniment i de la raó en els seus elements i els presenta com a principis de qualsevol apreciació lògica que faci el nostre enteniment’, mentre que l' analítica transcendental és ‘la part de la lògica transcendental que tracta dels elements del coneixement pur de l’enteniment i dels principis sense els quals no pot ésser pensat cap objecte’

Metge, la seva obra principal, De rerum natura iuxta propria principia ‘Sobre la natura de les coses segons llurs propis principis’, 1565, explica la natura de totes les coses —l’ànima humana inclosa— a partir de dos principis actius —calor i fred— i d’un altre de passiu —la matèria—, que determinen tots els processos d’expansió i concentració, de moviment i canvi, etc El seu naturalisme, típicament renaixentista, influí en la filosofia de Giordano Bruno

Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya

L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat

En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret

L’organització de juristes International Trial Watch ITW presenta a Madrid el seu informe sobre el judici de l’1 d’octubre, elaborat a partir dels 64 observadors que el van presenciar En les conclusions finals, l’informe considera que la sentència comporta una "violació massiva" de drets i principis jurídics, tant de drets civils i polítics fonamentals dels acusats reconeguts a la Constitució, com de principis jurídics bàsics La qualifiquen de "clarament ideològica" i que introdueix una forma inexistent d'"alçament consecutiu", en referència al 20 S  i l'1 O A banda…

Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els…

En correspondència amb els bagua Yijing o Clàssic dels canvis confucianisme, yin és l’element fosc, femení, passiu, i yang el lluminós, masculí, actiu L’un genera l’altre alternativament tao, i així totes les coses vénen a l’existència gràcies a llurs múltiples combinacions

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual