Resultats de la cerca

Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…

Situació Petit nucli de Betesa amb l’església de Sant Joan, en primer terme, que presenta un campanar de torre de quatre pisos i la porta d’entrada a la part baixa ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Joan Evangelista es troba aïllada del nucli de població de Betesa, a ponent, prop de la carretera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099917 Per a anar-hi cal agafar el desviament que hi ha passat el quilòmetre 112 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran Des de la cruïlla s’ha de remuntar la carretera que puja a Sant Orenç durant 1 km Una carretera a mà esquerra du, cinc quilòmetres més enllà…

L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’…

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

Situació Campanar i façana ponentina de l’església J M Masagué Poble situat al marge dret del riu Ripoll i al peu dels contraforts més orientals del massís de Sant Llorenç del Munt Pertany al municipi de Castellar del Vallès, del qual dista uns 2,500 km en direcció nord-oest Es troba a 380 m d’altitud L’església parroquial és a l’interior del petit nucli antic, i perfectament visible des de qualsevol punt Mapa L36-15392 Situació 31TDG218084 L’entrada a la població pot fer-se a través de sengles carreteres asfaltades que la uneixen, pel nord i pel sud, amb la carretera que va de Castellar del…

L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d’unió…

Situació Restes de l'església i un mur amb opus spicatum del que fou l’antiga comanda hospitalera de Costoja ECSA – A Villaró Les restes del priorat de Santa Maria de Costoja es troben a l’obaga del primer sector de la vall de Castellbò, prop de l’eixida a la ribera del Segre Mapa 34–10215 Situació 31TCG674899 Al quilòmetre 3,5 de la carretera Montferrer-Castellbò hi ha la trenca que mena a Vilamitjana, que és a l’altra banda de la vall Cal travessar el riu, i seguir la pista uns 800 m en direcció a Vilamitjana, fins a trobar la primera pista que trenca a l’esquerra, cap a uns conreus Les…