L’epidermis és la capa més superficial o externa de la pell. És formada per teixit epitelial, constituït exclusivament per cèl·lules íntimament adherides entre si. A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèl·lules ni té tampoc vasos sanguinis. El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèl·lules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc. Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials.
La capa cel·lular més profunda és la capa basal, que consta d’una única filera de cèl·lules de forma prismàtica i allargades verticalment. Aquestes cèl·lules mantenen una activitat reproductora constant. Cada vegada que n’hi ha una que es reprodueix, és generada una altra cèl·lula que es desplaça a un nivell més superficial. Igualment, les noves cèl·lules que es formen van empenyent les que són al damunt i les fan pujar de nivell. En aquest procés, les cèl·lules passen a formar part de les altres capes cel·lulars epidèrmiques.
La capa de l’epidermis localitzada per sobre la capa basal és la capa espinosa, anomenada també cos mucós de Malpighi. Està constituïda per diverses fileres de cèl·lules, més planes com més superficials, rodones o polièdriques. Aquestes cèl·lules s’uneixen entre si a través d’unes fibril·les que en llur punt mitjà es presenten engruixides; d’aquí la denominació que rep aquesta capa, ja que les cèl·lules semblen cobertes d’espines, per la gran quantitat de fibril·les que tenen en la superfície.
Al damunt de la capa espinosa hi ha la capa granulosa, formada per una o dues fileres de cèl·lules aplanades que contenen una gran quantitat de grànuls que intervenen en la formació de ceratina, una proteïna fibrosa de la qual depenen la consistència de l’epidermis i els annexos cutanis.
En llur recorregut cap a la superfície, les cèl·lules van perdent els nuclis i els altres elements cel·lulars. Així, esdevenen cèl·lules mortes, sense activitat, que només contenen ceratina i d’altres proteïnes. Aquestes cèl·lules ja mortes generen els estrats més superficials.
Per sobre la capa granulosa, a la pell dels palmells i les plantes dels peus, hi ha l’anomenat stratum lucidum o capa transparent, format per cèl·lules aplanades i transparents que conserven el nucli, per bé que no porten a terme cap activitat vital.
La capa més superficial de l’epidermis és la capa còrnia, formada per diverses fileres de cèl·lules mortes, sense nucli, amb un alt contingut de ceratina. Als nivells més superficials, les cèl·lules es troben completament desestructurades i s’uneixen les unes a les altres en forma de làmines molt petites.
Les cèl·lules més superficials de la pell es desprenen constantment. Des del moment que les cèl·lules de la capa basal es divideixen fins que les cèl·lules resultants atenyen la capa còrnia, passen de vint-i-sis dies a quaranta-dos, segons les diverses zones de la pell. D’ençà del moment que atenyen la capa còrnia fins que es desprenen, passen aproximadament uns altres setze dies.
A més de les cèl·lules epitelials que componen les diverses capes, en l’epidermis es localitzen altres tipus de cèl·lules de les quals les més destacades són els melanòcits i les cèl·lules de Langerhans.
Els melanòcits són cèl·lules que elaboren la melanina, un pigment que és el principal responsable de la coloració de la pell. Els melanòcits són situats a nivell del límit entre l’epidermis i el derma, intercalats entre les cèl·lules de la capa basal. Són cèl·lules de forma granulosa o arrodonida, amb llargues prolongacions que s’estenen entre les cèl·lules epitelials, a l’interior de les quals hi ha els melanosomes, corpuscles en què és sintetitzada la melanina. Quan ja són plens de melanina, els melanosomes esdevenen més foscos i es converteixen en grànuls de melanina.
Les cèl·lules de Langerhans presenten un aspecte semblant al dels melanòcits, però es troben en uns nivells més alts de l’epidermis i no elaboren melanina. Pertanyen al sistema immunològic, i llur funció és d’identificar els agents estranys, processar la informació i comunicar-la a les cèl·lules encarregades de combatre’ls.