Resultats de la cerca

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa

Deixeble de Sully-André Peyre, publicà poemes d’un fort lirisme a la revista Marsyas , que foren recollits més tard en el volum Se sobra un pauc de ieu 1966 Escriví també per al teatre

Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou comentada el…

Prevere al monestir de Lerins i adversari de sant Agustí, fou famós per la seva doctrina sobre la tradició , expressada en l’obra Commonitorium És venerat com a sant, tardanament, a causa del semipelagianisme La seva festa se celebra el 24 de maig

Director de l’École des Chartes 1930-54 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 1937 Estudià amb P Meyer i M Prou i fou deixeble d’A Thomas orientat de primer vers la història de Picardia, es decantà a la filologia provençal després d’una estada a Mende 1908-13 com a arxiver departamental Hom deu a aquest editor Les premiers exemples de l’emploi du provençal dans les chartes 1922, Le plus ancien acte original en langue provençale 1922, el recull de Les plus anciennes chartes en langue provençale 1926-52 i una Bibliographie des manuscrits littéraires…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de Provença

Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319

Fou ambaixador de Gènova a la cort de Provença en resten 35 poemes, morals, amorosos, històrics i religiosos

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i Diògenes 1687-92…