Resultats de la cerca

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

A causa del temporal Alex, que fa estralls al nord d’Itàlia, la ciutat de Venècia posa en funcionament amb èxit el sistema de dics MOSE per contenir les pujades del nivell del mar, cada cop més freqüents El conjunt de 78 barreres mòbils al llarg d’1,5 km de les aigües costaneres, inaugurades el 10 de juliol, es van projectar el 2003, però les pràctiques corruptes i els ajornaments constants en van posposar reiteradament la posada en marxa

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

Fundat el 1946, entre les proves que ha organitzat destaquen una prova puntuable per al Campionat del Món, vint-i-una per als Campionats d’Espanya i més de cent per al Campionat de Catalunya Al final dels anys 2000, centrava la seva activitat en les proves automobilístiques de muntanya Pujades en Costa, rallis de clàssiques motos i cotxes, motocròs, enduro i excursions culturals El 2012 tenia més de 300 socis i noves disciplines, com les minimotos o la moto turística

Fill de Jaume d’Olesa i Pont, estudià filosofia, matemàtiques i medicina a les universitats de Pisa 1490-95, Montpeller i Lleida El 1497, ja doctor en arts i medicina, s’establí a València, on fou nomenat diverses vegades “examinador de metges” El 1532 aparegué, pòstumament, la seva Summa totius philosophiae et medicinae , exposició sistemàtica de la filosofia natural, la biologia i la medicina des d’una perspectiva atomista El 1536 fou reeditada amb l’addició del tercer tractat, transcrit pel seu deixeble Francesc Pujades

Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells

Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull

Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…

Es disputà, de manera discontínua, entre els anys 1922 i 1983 a la carretera de la Rabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Arribà a les trenta edicions i es convertí en una de les pujades clàssiques del calendari automobilístic L’organització de la cursa corregué a càrrec d’entitats com la Penya Rhin o la Penya Motorista Barcelona Entre els vencedors hi ha els pilots Fernando de Vizcaya, Jorge de Bagration, Josep Maria Juncadella i Joan Fernández, en cotxes, i Enrique de Juan, Benjamí Grau i Carles Cardús, en motos