Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
fanga
Fangues de quatre i tres pues
Juan Masalle Fernández
Agronomia
Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec i en el mateix sentit d’aquest, el qual té, a la part superior, un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.
Hi ha tres menes de fangues de tres pues, de quatre pues i de pala Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents en els…
clau
Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…
Alençon
Ciutat
Ciutat de la regió de la Baixa Normandia, França, capital del departament d’Orne, vora el Sarthe.
Coneguda especialment per l’escola de puntes i randes anomenades d’Alençon, també és un nucli industrial filats de lli i de cànem, porcellanes, indústries elèctriques i un centre de comunicacions carreteres, ferrocarril
astroide
Astroide
Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana algebraica d’equació cartesiana x2/3 + y2/3 = r2/3.
L’astroide és una hipocicloide amb quatre puntes que es genera quan la circumferència que gira té un radi r que val la quarta part del de la circumferència a l’interior de la qual gira
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
franquia
Transports
Situació en què es posa un vaixell per eixir d’un port o lloc d’ancoratge.
El vaixell es colloca de la part d’enfora de tots els altres que són ancorats o amarrats en el mateix indret i en un punt on pugui girar amb facilitat i continuar el seu rumb lliure de baixos, puntes, etc
gestió de la demanda
Economia
Estratègia que modifica el comportament del consumidor per tal que redueixi la seva demanda d’un bé determinat, en contraposició de la gestió de l’oferta.
S'utilitza especialment en refererència a l’energia, per a incentivar l’eficiència en el seu consum, fomentar la reducció de la demanda quan es produeixen puntes de consum o el seu desplaçament a hores vall amb tarifes més favorables, etc
rascle
Rascle del segle XVIII
Museu de la Ciència i de la Tècnica
Agronomia
Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.
Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes