Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Dido
Mitologia
Princesa de Tir, filla de Mutus i germana de Pigmalió, coneguda també amb el nom tiri d’Elisa
.
Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort foren cantats…
Matthew Locke
Música
Compositor anglès.
Vida Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death 1653, de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès El 1656 s’uní a Charles…
Giovanni Battista Draghi
Música
Compositor italià actiu a Anglaterra.
Ara per ara, no se’n coneix res abans de l’època en què s’establí a Londres, juntament amb molts altres músics italians que Carles II feu venir per tal d’estendre l’òpera italiana a Anglaterra i contrarestar d’aquesta manera la influència de l’òpera francesa Hom sap que el 1687 fou nomenat organista del rei i mestre de música de les princeses Collaborà sovint amb els poetes i dramaturgs del país posant música instrumental i cançons a obres teatrals en anglès, i també compongué peces per a les celebracions oficials de la cort fins a l’any 1698, en què Guillem III li concedí una pensió a causa…
Francesca Margherita de L’Epine
Música
Soprano italiana.
Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El…
George Jeffreys
Música
Compositor anglès.
El 1643 fou nomenat organista de la cort de Carles I a Oxford i des del 1646 fins a la seva mort estigué al servei de la família Hatton Se sap que viatjà a Itàlia, tot i que no se n’ha pogut precisar la data Malgrat que durant la seva vida només pogué imprimir una obra, la cançó sacra Erit gloria Domini 1674, tota la seva producció manuscrita gaudí de l’estimació i l’admiració dels seus contemporanis A excepció d’algunes fantasies per a corda, de la música per a mascarades i de les cançons profanes en italià, la resta de les obres de Jeffreys és música religiosa amb textos en anglès i llatí…
Miguel de Cervantes Saavedra
Música
Escriptor castellà.
Tot i que, pel que sembla, els seus coneixements de tècnica musical eren migrats, en la seva obra són habituals l’esment i la descripció d’instruments i danses, i la inclusió de cançons Tant en les novelles pastorals - Galatea o Persiles , entre d’altres-, les comèdies i els entremeses , com en les Novelles exemplars i en El Quixot , els elements musicals són part de l’ambientació literària L’obra de Cervantes és una de les fonts principals d’informació sobre la música popular del seu temps per contra, les referències a la música culta hi són molt més esporàdiques D’altra banda, El Quixot ha…
encavalcament
Música
Connexió formal que es produeix quan una unitat formal (frase, secció, moviment, etc.) se superposa amb la següent.
WA Mozart Simfonia núm 40 en sol m , KV 550, I Allegro molto © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest tipus d’efecte suposa, en general, una intensificació atès que es produeix un increment en termes de quantitat d’informació, i assegura la continuïtat del discurs musical, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encavalcament és habitual en contextos imitatius l’encavalcament del subjecte d’una fuga amb ell mateix o amb la seva resposta rep el nom de stretto l’encavalcament de les parts d’un motet imitatiu es coneix com a durchimitation En el cas d’una peça amb ostinato , pot…
tedèum
Música
Cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu de la litúrgia llatina, anomenat així pel seu primer vers, Te Deum laudamus: te Dominum confitemur ('Us lloem, oh Déu: us reconeixem com a Senyor').
La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han compost tedèums…
oda
Música
Poema líric, susceptible de ser cantat o recitat, que s’escrivia en ocasió d’una commemoració o un acte cerimonial.
La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…
largo
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina