Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Aquest concepte fou introduït en la física per Louis-Víctor de Broglie i constitueix una de les hipòtesis de treball inicials de la mecànica quàntica La seva longitud d’ona λ és λ= h / mv , en què h és la constant de Planck

La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic

Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos

En l’expressió matemàtica de la mecànica quàntica, els diversos observables són representats mitjançant operadors operador de l’espai de Hilbert del sistema físic Els valors propis d’aquests operadors, que en constitueixen l' espectre , són els possibles valors de la magnitud que poden resultar en fer la mesura

A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps

En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula

Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…

Segons la mecànica clàssica, una barrera de potencial impedeix el pas de qualsevol partícula d’energia cinètica inferior a la del màxim de la barrera en mecànica quàntica hi ha una probabilitat no nulla que la partícula travessi la barrera, i per això hom defineix uns coeficients de transmissió i de reflexió de la barrera potencial efecte túnel