Resultats de la cerca

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna

Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales Càller 1696 i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa Càller 1712

La silvicultura, molt relacionada amb la botànica, l’ecologia, l’entomologia, l’economia, la fitopatologia, etc, s’ocupa també de prevenir els incendis forestals o de limitar-ne els efectes, regula activitats tals com la pastura i, alhora que defensa al màxim els boscs naturals, n’impedeix les explotacions abusives

També treballa per a la uniformització de les legislacions dels diversos països vitícoles, a fi d’aconseguir una política racional mundial de la viticultura Actualment reuneix 47 estats membres i és la successora de l’Office International de la Vigne et du Vin creat el 1924

Químic francès, fou professor de química del Jardin du Roi durant vint-i-cinc anys, cònsol 1801 i ministre d’instrucció pública 1802-08 Tingué molta influència en el desenvolupament de l’ensenyament, i amb Lavoisier, Morveau i Berthollet formà la comissió que creà una nomenclatura racional per a la química

Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer

Professor a París i a Estrasburg, on fundà un collegi gymnase basat en un mètode racional en què les llengües clàssiques constituïen el nucli central de l’educació i que aplegava alumnes de sis a setze anys Aquest collegi, que arribà a tenir mil cinc-cents alumnes, influí molt en l’ensenyament alemany

El terme, traducció de la paraula alemanya Weltanschauung , és susceptible d’interpretacions molt diverses, segons que hom l’entengui com a elaboració d’un sistema racional o com a simple exposició d’una actitud valorativa personal Hom pot parlar d’equivalència entre cosmovisió i sistema filosoficometafísic, concepció antropològica o, fins i tot, ideologia religiosa