Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143.
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…
Sant Esteve d’Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Església
Església romànica situada al sector de llevant del terme municipal d’Olius (Solsonès), a la dreta del Cardener.
L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos arcs torals que…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
El convent de Sant Francesc de Montblanc
Art gòtic
La vila ducal de Montblanc és un dels millors exponents catalans d’organització d’un espai urbà en època gòtica Aquí, com era habitual, els mendicants també hi van erigir els seus respectius convents fora del recinte emmurallat Els franciscans van establir el seu a l’extrem meridional de la ciutat, al costat de l’inici de l’actual carretera comarcal de Reus Façana lateral de l’església conventual des de l’àmbit del claustre, ara totalment aterrat ECSA - GS El convent pertanyia a la custòdia de Lleida Les seves referències més antigues són molt ambigües i tan sols permeten confirmar-ne l’…
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat als vessants interiors de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…
Castell de Molinàs (Colera)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes del castell F Tur Restes d’una torre castell situada a migdia i damunt la vall de Molinàs on hi ha el veïnat de masies d’aquest nom La fortalesa és en un replà de la serra, en un indret dominant vers tramuntana, sobre la vall, i també força vers llevant i ponent, però no així a migdia, on enllaça amb el vessant d’una carena molt més elevada Mapa 220M781 Situació 31TEG087948 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que puja vers l’església romànica de Sant Miquel de Colera, que s’agafa a la carretera de Portbou, prop de la vila de Colera Per aquesta…
Castell d’Aguilar (Tuissan)
Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…
El políptic de Sant Pere de Vilamajor
Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…
Canilles arreades
Canilla de trineu a l'Antàrtida Corel El monument de bronze al gos Togo que s’alça al Central Park novaiorquès és una mostra de l’admiració que ha estat capaç de suscitar la disciplina i la força dels gossos de trineu, en aquell cas adreçada al cap de canilla que el 1925 va protagonitzar a Alaska l’anomenada “cursa del sèrum”, una veritable proesa que va permetre de transportar en només cinc dies els bidons de sèrum que salvaren de morir de diftèria a centenars de persones a la ciutat de Nome, a 1 800 km de l’estació de ferrocarril més pròxima, i enmig d’una tempesta intensa Les diferents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina