Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
Sant Pere de Tiurana
Art romànic
De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…
Francesc Mirambell i Giol
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la…
la Doma
Veïnat
Veïnat i antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga (Vallès Oriental), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.
Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany Era regida per dos domers el major i el menor A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor després fou regida per un vicari i centrà el cementiri parroquial L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans fou reformat als segles XV i XVI en estil gòtic Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller dels Vergós fi del segle XV, imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del…
Estadi Municipal Josep Pla Arbonès
Atletisme
Futbol
Estadi de futbol i d’atletisme de Palafrugell.
Inaugurat com a camp de futbol l’any 1971, fou reformat vint anys després amb la construcció d’una pista d’atletisme olímpica Entre el 1992 i el 2010 acollí dinou edicions del Míting Internacional Palafrugell-Costa Brava, un dels cinc torneigs d’atletisme més importants de l’Estat, en què han participat campions olímpics, mundials i europeus Acollí en dues ocasions el Campionat de Catalunya d’atletisme 1992, 2009, el de 10000 m 2000, 2007 i el Campionat d’Espanya de fons 1998 Té una capacitat de 700 espectadors asseguts, una sala polivalent de gimnàstica i una sala de musculació…
Sant Silvestre de Fontjanina (Montanui)
Art romànic
La capella de Sant Silvestre és situada al nord del petit nucli de Fontjanina, a la capçalera de la vall de Castanesa És un edifici que, per la forma l la factura, pot semblar alt-medieval, però en tot cas molt reformat i transformat La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular L’aparell és molt irregular i al sector de ponent predomina el carreuó, en la part més genuïnament medieval, on s’obre la porta, feta en arc de mig punt Constructivament podria correspondre a una obra rústega de la fi del segle XI o del segle…
Dordrecht

Gran Església de Dordrecht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la vora del Merwede.
Centre comercial port fluvial i nucli industrial maquinària pesant, química, construcció naval, alimentària, electrònica, adobs Fou fundada el 1008 per Dirk III El 1200 hom li conferí el títol de ciutat i esdevingué la residència dels comtes d’Holanda Durant la baixa edat mitjana assolí una gran importància comercial, competí amb Bruges i atragué els marxants anglesos, aquitans i bàltics participà activament a la Hansa, la qual hi féu passar tot el seu tràfic comercial a causa dels privilegis atorgats pel comte d’Holanda El 1572 hi fou proclamada la independència de les set Províncies Unides…
música luterana
Música
Música pròpia de l’Església reformada fundada per Martí Luter (Reforma).
Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació…
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de SantPere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a…
Consell d’Hisenda
Història
Òrgan de govern de la monarquia espanyola per a administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella.
Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però…
Pasqual Bailón

Sant Pasqual Bailón, pintura de Giambattista Tièpolo
© Fototeca.cat
Cristianisme
Religiós franciscà llec d’origen aragonès.
El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto, a València, on romangué fins el 1573 després d’estar en diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la residència a Vila-real Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excellí també en la devoció a l’eucaristia Fou canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897 El seu culte és molt estès al País Valencià Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, hom conserva la cella mortuòria la capella de Sant Pasqual d’aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina