Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Christoph Scheiner
Astronomia
Astrònom alemany.
Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí
agudesa visual
Biologia
Poder de visió clara dels detalls.
En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip
taules Rudolfines
Astronomia
Taules astronòmiques elaborades per J. Kepler i publicades amb el nom de Tabulae rudolphinae (1627), en honor de l’emperador Rodolf II, que el nomenà astrònom reial.
Aquestes taules, que assimilaren totalment els plantejaments de Copèrnic, substituïren totes les taules anteriors emprades a partir de l’edat mitjana —entre les quals les alfonsines i les de Pere III de Catalunya— i foren emprades durant aproximadament un segle Ultra la posició dels planetes, les taules rudolfines contenien taules d’índexs de refracció i de logaritmes i un catàleg, elaborat a partir de les observacions de Tycho Brahe, de 1005 estels
sísmica
Geologia
Tècnica emprada en prospecció geofísica, consistent en l’enregistrament i anàlisi dels sismes causats per explosions provocades.
Hom distingeix la sísmica de refracció quan les ones sísmiques són reflectides de la sísmica de reflexió quan són refractades Un seguit d’instruments registren els temps que triguen les ones emeses a retornar al receptor o a incidir en un receptor secundari, i, amb aquesta informació, hom elabora uns gràfics o perfils , on pot ésser apreciada l’estructura de les capes Hom fa perfils de superfície, dels fons marins, o de profunditat
metamaterial
Química
Material artificial les propietats del qual no depenen de la seva constitució química, sinó de la seva estructura interna.
Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions normals Es preveu…
reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…
lent
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que…
fórmules de Fresnel
Física
Fórmules que relacionen les amplituds reflectida (A´´) i refractada (A´) amb l’amplitud incident (A) del camp elèctric d’una ona lluminosa que incideix sobre un dielèctric isòtrop.
En el cas que el vector del camp elèctric sigui parallel al pla d’incidència, les fórmules són i essent l’angle d’incidència i r l’angle de refracció, i en el cas que el vector sigui perpendicular són En el cas que tingui una direcció qualsevol, per descomposició del vector aquest cas és reduït als anteriors Les fórmules de Fresnel permeten també d’estudiar el canvi de fase entre les ones incident, reflectida i refractada
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
àcid ricinoleic
Química
Hidroxiàcid carboxílic insaturat, constituent d’un 80% de l’oli de ricí.
És un líquid incolor, viscós, que es rancifica per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 226°C És òpticament actiu α 2 2 D = +505, té una densitat de 0,9450 i un índex de refracció d’1,4716 Hom l’obté per saponificació de l’oli de ricí, i és emprat en la manufactura de sabons, en acabats tèxtils, preparació de ricinoleats i com a font d’àcid sebàcic i heptanal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina