Resultats de la cerca

Als regnes hispànics hom emprà aquesta denominació a partir del s XV per influència italiana o francesa

Llur rei Etelbert assolí l’hegemonia de tota l’Anglaterra al sud del Humber ~593, però, a partir del s VII, el regne sucumbí, primer a la supremacia del regne de Mèrcia i posteriorment a la del de Wessex, al qual fou definitivament incorporat després de la invasió dels danesos 860

Cobejat pels veïns regnes de Granada, Màlaga i Sevilla, fou finalment annexada per al-Mu'tamid a aquest darrer

En alguns regnes de la península Ibèrica, tenia funcions d’inspector reial de l’administració local i de legat reial

Durant el seu regnat 613-629, Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes

Tasfin ibn ’Ali, nou emir almoràvit d’un territori que, a la Península, es comença a fragmentar en els segons regnes de taifes

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Àustria reconeix la sobirania de Carles de Borbó sobre els regnes de Nàpols i Sicília a canvi de la cessió dels ducats de Parma, Piacenza i Toscana

El comte-duc d’Olivares presenta a Felip IV el Gran Memorial, on proposa una política homogènia per als regnes de la Monarquia Hispànica, i la Unión de Armas