Resultats de la cerca

Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum

Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Bayo, per l’agost del 1936 Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins Pel desembre del 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses El 1937 Franco el condecorà

Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…

Fill i successor de Ramir II En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera 951-952 i perilloses rebellions interiors Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa 955, després de la qual negocià la pau amb el califa Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes…

Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys obtingué la victòria d’Azincourt 1415, i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia 1419 Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes tractat de Troyes, 1420 Fou reconegut rei de França pels Estats Generals, però…

Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories’, 1925, Der…

Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que conquerí el…

Féu les campanyes de Cuba, les Filipines i el Marroc El 1917 reprimí la vaga d’Astúries Nomenat alt comissari al Marroc 1922, ascendí a tinent general, a director de la guàrdia civil i a president del Consell Suprem de Guerra i Marina Contrari a Primo de Rivera, es desafià amb el seu fill José Antonio Presidí el consell de guerra contra el govern provisional republicà març del 1931, que derivà en una pública manifestació contra la Dictadura i la monarquia Amb la República fou president de la Creu Roja 1931 i intentà una actuació política esquerrana, refusada pels socialistes…

Collaborador de FJde Cisneros 1517, fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá Bisbe d’Elna 1529, d’Ourense 1530-32, d’Oviedo 1532-39, de Lleó 1539, de Sigüenza 1539-46 i de Sevilla 1546, es distingí també com a polític fou visitador de Navarra 1523 per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana en són testimoni les Ordenanzas del 1525 i president de la Chancillería de Valladolid 1535 i del Consejo Real 1539 Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros…