Resultats de la cerca

Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals…

Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O 2 o de CO 2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una alteració del…

És conseqüència de la supuració de la glàndula salival submaxillar És greu Pot comprometre, per edema, la respiració, i produir gangrena de la regió

Dedicat a l’ensenyament, exercí la seva professió en diverses institucions hospitalàries dels EUA Inventà un aparell per a practicar la respiració artificial mecànica en casos d’asfíxia

Aquesta afecció no resta localitzada, sinó que altera tot l’estat general de l’animal febre alta, respiració dificultosa, augment del nombre de pulsacions i disminució de l’apetit

Se centra en exercicis que ensenyen a ser conscients de la respiració i l’alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors, que són essencials per a mantenir la columna vertebral

És provocada per un nematode Strongylus fileria , el qual penetra en els bronquis i provoca una inflamació Els símptomes principals de la malaltia són aflaquiment, respiració dificultosa, accessos de tos, expulsió de mocs, desgana i febre

En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva

Professor a la Universitat de Copenhaguen, estudià la fisiologia de la respiració i el metabolisme i explicà el mecanisme de la circulació capillar a Anatomy and Physiology of Capillaries 1922 El 1920 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia

En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa