Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà…
acció negatòria
Dret civil català
Acció mitjançant la qual el propietari d’un immoble pot fer cessar les pertorbacions il·legítimes (immissions, servituds, etc) del seu dret i protegir la llibertat del seu domini.
D’aquesta manera, pot assolir el restabliment de la cosa a l’estat anterior a la pertorbació jurídica o material, de conformitat amb la llei catalana 13/1990, sobre l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge En l’exercici de l’acció negatòria hom també pot reclamar la indemnització corresponent pels danys i perjudicis produïts i no cal que l’actor provi la illegitimitat de les pertorbacions com les derivades d’immissions produïdes per olors perjudicials que causen danys substancials L’acció negatòria és incompatible amb l’acció reivindicatòria i…
Consell de Forces Polítiques de Catalunya
Política
Organisme polític unitari de l’oposició democràtica al franquisme creat al Principat de Catalunya al desembre del 1975 com a ampliació i actualització de la Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya (1969).
L’integraren el Partit Carlí, EDC, UDC, CDC, FNC, ERC, PSC-Reagrupament, Partit Popular, Convergència Socialista de Catalunya, PSUC i PSAN Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, amnistia, reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes, defensa de les reivindicacions del País Valencià i les Illes, obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal, etc Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la…
Carloman
Història
Majordom de palau del regne dels francs (741-747).
Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí
Jean-Baptiste-Henri Lacordaire
Cristianisme
Predicador francès.
Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves…
Georges Bessières
Història
Aventurer francès, potser originari del Rosselló.
Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat descobert, fou condemnat a mort amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó conquerí i retingué el castell de Montsó al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general El 1825 organitzà una revolta…
restitució d’un text
Diplomàtica i altres branques
Lingüística i sociolingüística
Restabliment de la lliçó original d’un text corromput per mitjà de la recensió i, si cal, per la conjectura
.
S'oposa a correcció
ikurriña
Història
Mot que, en basc, significa bandera, però ha passat a significar únicament la senyera basca, la qual consisteix en una aspa verda amb una creu blanca, sobre fons vermell.
Dissenyada pels germans Arana Goiri, fou estrenada el 1894 i aviat esdevingué un símbol de resistència, que durant la Dictadura de Primo de Rivera gaudí d’una enorme difusió popular, fins al punt que fou reconeguda àdhuc en les comarques basques de l’Estat francès Confirmada aquesta acceptació el 1931 per un dictamen favorable de la Sociedad de Estudios Vascos, fou declarada oficial pel primer govern basc 1936 i utilitzada per les seves milícies republicanes Amb el restabliment de les llibertats democràtiques tornà a ésser emprada de forma oficial el 1977 Des del 1979 es considerada per l’…
Assemblea de Parlamentaris
Organisme extraoficial format pels 47 diputats i els 16 senadors votats pel Principat de Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles del 1977 —més tard, s’hi afegiren els 4 senadors designats pel rei—.
Es constituí al palau del Parlament, a Barcelona, el 25 de juny de 1977 i demanà el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas Tot i que el plenari de l’Assemblea es reuní encara diverses vegades —a l’agost, a Lleida—, foren més aviat una comissió permanent de 14 membres, presidida per J Reventós, i una de negociadora de 6 parlamentaris les que participaren en el procés d’organització de la preautonomia catalana A mitjan 1978 l’Assemblea designà la Comissió dels Vint, redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau i, revisat aquell, l’aprovà al desembre…
samurai
Història
Membre de la noblesa militar japonesa, que es caracteritzava pel seu profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el bushido, o codi d’honor del guerrer.
La vida del samurai era dedicada a anar millorant més i més les seves tècniques de guerra mitjançant un llarg estudi i pràctica del zen Les seves normes eren la fidelitat de conducta i el coratge Originàriament, fou un soldat de la guàrdia del palau imperial Després del s VII fou membre d’una casta militar No posseïa terres, però rebia del seu senyor, o dàimio, una paga en arròs A partir del s XVII, durant el feudalisme, i arran de l’ascensió dels Tokugawa al shōgunat, perdé importància a causa del restabliment de l’ordre al país Aleshores entrà a formar part de la cort del dàimio i fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina