Resultats de la cerca

Vida Estudià amb J Haas a Munic 1924-27, i durant l’època nazi es retirà de la vida musical i social d’Alemanya El 1942 feu classes amb A Webern No fou fins l’estrena, a Darmstadt, de la seva Symphonische Ouvertüre , el 1947, que començà a ser reconegut a Alemanya La seva música no forma part de cap sistema o escola, i tampoc no intentà crear un cercle de deixebles propis Les obres, però, mostren lligams amb el llenguatge simfònic d’A Bruckner i G Mahler les afinitats amb M Reger són encara més òbvies temes rítmics, neobarrocs I Stravinsky ús del tema de La consagració de la primavera en la…

Vida Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia En Intervall und Zeit 1974, Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa" Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata 3r acte de l’òpera Die Soldaten 'Els soldats', 1958-60 Les seves primeres obres, com Kleine Suite , per a violí i orquestra 1942, o el…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

Vida Germà de Rodolfo Halffter , rebé les primeres lliçons de la seva mare i, més tard, de Francisco Esbrí i Fernando Ember La composició dels Crepúsculos 1908 meresqué l’interès d’Adolfo Salazar, que el posà en contacte amb Manuel de Falla, amb qui estudià a Granada i mantingué una relació que perdurà fins a la mort del mestre El 1925 compongué Sinfonietta , que li valgué el Premio Nacional de música d’aquell any Aquesta obra, a vegades, ha estat considerada el símbol d’una nova generació de compositors coneguda com Generació del 27, que pren el nom de la generació de poetes equivalent…

Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Munic, on conegué M Reger, i després a París, on fou…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…