Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…
Ernest August II de Hannover
Història
Rei de Hannover (1837-51).
Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després
marxisme leninisme
Economia
Filosofia
Política
Variant del marxisme, fruit de l’elaboració que en féu Lenin.
Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985
Acción Comunista
Partit polític
Organització política marxista revolucionària creada el 1964 a França per militants de la Federació Exterior del Frente de Liberación Popular i del Front Obrer de Catalunya, que tenia una posició més radical que la de l’Interior.
Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un…
blanquisme
Història
Doctrina revolucionària dels partidaris de Louis-Auguste Blanqui.
Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…
Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…
Front Popular per a l’Alliberament de Palestina
Organització revolucionària palestina fundada el 1967 per Georges Ḥabaš.
Fruit de la unió de diversos grups nacionalistes palestins, abraçà el marxisme Hostil a Israel, als països proisraelians i als estats àrabs conservadors, ha fet atemptats a Israel i a Europa i ha tingut diverses escissions Aliat amb Al-Fatah , 1973, des de la meitat dels anys setanta perdé protagonisme Mantingué una posició ambigua en la crisi interna de l’OAP del 1982, i és contrari als acords entre Israel i l’OAP del 1993
A Perú, Alan García guanya les elecions presidencials
Alan García, membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana APRA, guanya les elecions presidencials peruanes
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina