Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…
Louis Claude de Saint-Martin
Filosofia
Filòsof francès.
De família noble, fou militar fins el 1771 Conegut també com el filòsof desconegut , el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per JBöhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França A part la seva obra Des erreurs et de la vérité 1775, contra Condillac, cal destacar L’homme de désir 1790, la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française 1795, on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme 1796 i Le ministère de l’homme-esprit 1802
Lawrence Robert Klein
Economia
Economista nord-americà.
Doctorat al Massachusetts Instite of Technology, durant la seva etapa d’estudiant fou molt influït per Paul A Samuelson Des del 1968 fins el 2000 fou professor a la Universitat de Pensilvània L’any 1980 li fou atorgat el premi Nobel en reconeixement a la seva contribució a la construcció i difusió de models economètrics Entre les seves obres figuren Economics Fluctuations in the United States 1946, The Keynesian Revolution 1947, Textbook of Econometrics 1953, An Essay on the Theory of Economic Prediction 1968, Brookings Quarterly Econometric Model of US Econometric Model…
Alain Robbe-Grillet
Literatura francesa
Escriptor francès.
És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui ment 1968, L’Eden et après…
Thomas Samuel Kuhn
Filosofia
Filòsof de la ciència nord-americà.
Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…
Ansley J. Coale

Ansley Coale
Demografia
Demògraf nord-americà.
Professor d’economia i demografia a la Universitat de Princeton des del 1947 i director de l’Office of Population Research de la mateixa universitat des del 1959 fins al 1975 Fou president de la International Union for the Scientific Study of the Population 1977-81 i de l’Advisory Committee del Population Council des del 1981 Creà diversos models demogràfics i índexs de fecunditat que permeten aprofundir en l’anàlisi demogràfica històrica de les poblacions Entre les seves obres destaquen The Decline of Fertility in Europe from the French Revolution to World War II 1970 i A…
Louis Antoine Léon Saint-Just
Història
Polític francès.
Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los als indigents…
Gustav Stresemann
Història
Polític alemany.
Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…
Didier Ratsiraka

Didier Ratsiraka
Política
Polític malgaix.
Estudià la carrera militar a França Fou ministre d’Afers Estrangers en el govern de Gabriel Ramantsoa 1972-75, i l’any següent liderà un cop d’estat que implantà un règim socialista Al capdavant del partit únic Avant-garde de la Révolution Malgache AREMA, implantà un règim autocràtic fins que, pressionat a establir un sistema pluralista, fou derrotat en les eleccions del 1993 Tanmateix, retornà al poder en les eleccions del 1997 La disputa sobre el resultat dels comicis amb el líder de l’oposició Marc Ravalomanona el 2001 provocà una revolta popular contra Ratsiraka, que el 2002 hagué d’…
José Mamerto Gómez Hermosilla
Gramàtica
Gramàtic castellà.
La seva condició d’afrancesat l’obligà a emigrar a París durant la guerra contra Napoleó fins el 1820 Els seus llibres El jacobinismo y los jacobinos 1823 i la Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823 li valgueren la confiança de Ferran VII, que el nomenà secretari d’instrucció pública 1825-35 i secretari reial 1826 La seva obra més característica és l' Arte de hablar en prosa y en verso 1826, on assimila idees lingüístiques de Condillac i de Destut de Tracy També és autor d’un Ensayo histórico sobre el origen y progreso de las lenguas 1805, d’uns Principios de gramática 1837 i d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina