Resultats de la cerca

Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…

Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2  i 10000 m 2 , uns 1000 m 2  dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb altres poblats…

El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els arpons Els instruments de …

El nom volia indicar relacions amb la península Ibèrica, que després no han estat confirmades, la qual cosa justifica que hom hagi tendit a canviar-ne el nom i a substituir-lo pel de cultura oraniana , derivat d’Orà

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…

La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren…

Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia Les restes…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…