Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, l’any 1949 ingressà al Collegi Català i el 1952 al Comitè estatal i s’especialitzà en jutge de sortides de natació i en waterpolo El 1961 fou reconegut pels estaments internacionals Dirigí partits de waterpolo en un Campionat del Món 1973, quatre Campionats d’Europa 1962, 1966, 1970, 1974 i dos Jocs Mediterranis 1967, 1971 El 1970 fou elegit president del Collegi Català, que el 1987 el nomenà Membre d’Honor La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de Serveis Distingits de bronze 1966, argent 1972 i or 1980, i la Federació Catalana, la del…

Membre del Club Natació Barcelona i del Club Esportiu Universitari Guanyà la medalla de bronze 1972 i la d’or 1975 del Campionat de Catalunya de salt de llargada en pista coberta i la medalla de plata de triple salt a l’aire lliure 1971

És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans

Es dirigeix cap a l’oest i passa a tocar dels nuclis de Mura i de Rocafort Desguassa al Llobregat, aigua avall dels Tres Salts, prop del Pont de Vilomara La riera de Talamanca és l’afluent més destacat de la riera de Mura, a la qual desguassa prop de l’església de Sant Esteve de Vila-rasa En el seu recorregut, la riera de Mura té diversos salts d’aigua i descriu nombrosos meandres Aspecte de la riera de Mura © Alberto González Rovira

Té 20 km de longitud i travessa els termes de Berga, de Cercs i de Guardiola de Berguedà Fou inaugurat el 1899 té tres salts hom n'havia prevists disset i un desnivell total de 190 m Amb una potència de 3 807 CV, mou tres fàbriques del terme de Berga, que aprofiten els tres salts la Gironella i Asensio, de filats de cotó, anomenada la fàbrica del Canal la Companyia Manresana d’Electricitat, que serveix la ciutat i la de Carburs Metàllics que aprofita més de 3 000 CV, al salt de retorn al Llobregat

Creada per l’empresa RPM Racing amb el nom de Concurs de Salts, com a complement del Supercross de Barcelona, aplega pilots especialistes en estil lliure que realitzen salts i piruetes a més de trenta metres d’altura Se celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona La primera edició independent es dugué a terme el 2004, hi participaren set pilots i Edgar Torronteras en resultà vencedor La segona es disputà el 2009 amb el nom de Solo X Freestyle Internacional de Barcelona La tercera edició, el 2010, aplegà més d’11800 persones En la quarta edició, disputada el 2011, el…

Format al Club Natació Atlètic, els resultats més destacables els obtingué amb el Club Natació Barcelona, al qual s’incorporà el 1935 Fou campió de Catalunya de 100 i 200 m lliure 1943 i de relleus 4 × 200 m lliure 1945 El 1951 esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo Formà part de la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres 1958-59, 1962-63 i del comitè tècnic estatal S’especialitzà com a jutge de salts i actuà en competicions internacionals com els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i els Campionats del Món 1986 Rebé les medalles de serveis distingits de la federació…

Adscrit al collegi català 1958 i al comitè espanyol 1960, el 1971 començà a arbitrar partits internacionals de waterpolo i el 1978 fou reconegut per la Lliga europea de natació LEN i per la Federació Internacional de Natació Amateur FINA Estigué vinculat al Club Natació Catalunya ja que havia estat jugador de waterpolo els anys quaranta El collegi català el nomenà membre de mèrit 1983 i la federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1973, d’argent 1980 i d’or 1986

Es proclamà campió d’Espanya en més de trenta ocasions en diferents disciplines i categories Assolí el títol estatal absolut en figures, eslàlom i salts 1984 Participà en set Campionats del Món i en més de quinze Campionats d’Europa La millor classificació mundial fou el cinquè lloc 1979 En l’àmbit continental, conquerí cinc medalles de bronze dues en figures 1975, 1976, dues en combinada 1975, 1976 i una en salts 1976 L’any 1980 fundà l’escola d’esquí nàutic Estadi Màgic a Sant Pere Pescador Durant més d’una dècada ha estat el responsable tècnic de la federació espanyola Membre de l’equip…

Fou creada per l’empresa RPM Racing i se celebra al Palau Sant Jordi El sistema de competició defuig l’esquema clàssic, i es disputen únicament finals Hi han passat els millors pilots del món en aquesta i altres especialitats, com motocròs, sobretot nord-americans R Lechien, J McGrath, J Stanton, S Everts, J-M Bayle, S Tortelli o M Pichon Els primers pilots que la guanyaren foren Ron Lechien i Mike Kiedrowski 1990, i els campions de les Superfinals foren Nick Wey 2007 i David Vuillemin 2008 Els pilots catalans també hi han participat amb èxit destaquen Edgar Torronteras, en modalitat de…