Resultats de la cerca

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política

Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i…

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats…

Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals

El lloc i església de SantPere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a SantPere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics

Contractà la part escultòrica del retaule de Sant Pere de Reus 1549 És autor del Crucifix de la Puríssima Sang de Reus 1557 i del Sant Miquel i dels Sants Àngels de la seu de Tarragona 1557 Treballà amb Jeroni Xanxo, als orgues de la catedral de Tarragona segons contracte del 1562 i de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1563

La parròquia fou segregada de la de Santes Creus al segle XIX

Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts

Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II La historiografia romàntica li ha atribuït una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma