Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Nereida
Astronomia
Segon satèl·lit de Neptú, descobert per G.P.Kuiper el dia 1 de maig de l’any 1949.
L’excentricitat de l’òrbita és de 0,749, i és la més gran d’entre totes les dels satèllits coneguts En conseqüència, la distància entre el satèllit i el planeta oscilla entre un màxim de 9 500 000 km i un mínim d’1 300 000 km La inclinació de l’òrbita respecte al pla equatorial de Neptú és de 27,7°, i el període de revolució sideral, de 360,2 dies El diàmetre és d’uns 300 km És un astre de magnitud 19
Galileo
Electrònica i informàtica
Sistema de navegació per satèl·lit desenvolupat per la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea (ESA).
El principal objectiu del projecte és disposar d’un sistema de posicionament global d’alta precisió sense dependència de sistemes com ara GLONASS Rússia, GPS EUA o COMPASS Xina, que poden ser inhabilitats en cas de conflicte militar Tanmateix, és compatible amb aquests i altres sistemes dins del sistema global de navegació per satèllit GNSS El Galileo consta de 30 satèllits en òrbita terrestre mitjana, a 23222 km d’altitud, distribuïts en 3 plans orbitals amb una inclinació de 56º Un satèllit de cada pla es manté en reserva, per substituir qualsevol dels altres 9 en cas de fallida El…
ANNA 1-B
Astronàutica
Satèl·lit artificial llançat pels EUA el 31 d’octubre de 1962 amb un coet Thor-Able-Start.
El seu nom és la sigla de Army, Navy, NASA i Air Force Fou el primer satèllit artificial dedicat a estudis geodèsics la seva missió fou de determinar la força i la direcció del camp gravitatori, situar el centre de massa de la Terra i marcar posicions a la seva superfície mitjançant un punt de triangulació a l’espai La instrumentació més característica n'eren uns llums flash de 8 milions de candeles que permeteren, en encendre's i apagar-se, de fotografiar-lo sobre un fons d’estels
Rea
![](/sites/default/files/media/FOTO/nasa_45561main_MM_Image_Feature_74_rs4.jpg)
Imatge de Rea presa pel Voyager 1 el 1980
Crèdits: NASA / Calvin J. Hamilton
Astronomia
Satèl·lit de Saturn descobert per G.D.Cassini el dia 23 de desembre de 1672.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 527 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,001, i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 0,3° El període de revolució sideral és de 4 dies, 12 h, 25 min, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Rea és de l’ordre de 1 530 km Quan Saturn és en oposició hom observa Rea com un astre de desena magnitud Les fotografies transmeses a la Terra pel Voyager I hi han mostrat l’existència de nombrosos cràters d’impacte A més, el seu hemisferi anterior és brillant i llis, amb un cràter, bastant gran i relativament recent…
European Remote Sensing
Astronàutica
Primer satèl·lit de teledetecció de l’ESA llançat el 1991 en la versió ERS-1
.
Té com a missió controlar l’estat del planeta el nivell de les marees i l’altura de les ones dels oceans, la interrelació entre l’atmosfera i els oceans, l’avenç o el retrocés dels gels polars, etc Gràcies al seus instruments radars, no és afectat per hores de foscor o per nuvolositat El 1995 es llançà el segon satèllit de la família, l’ERS-2, amb la missió de prosseguir les mesures del seu predecessor, l’ERS-1, i fer-ne més amb instruments nous Durant un temps estigueren en funcionament tots dos alhora, però després es mantingué l’ERS-1 la major part del temps inactiu fins que, el 2000,…
meteorologia
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_An2012_063a.jpg)
Llançament del satèl·lit meteorològic europeu Metop-B (2012)
© EUMETSAT
Meteorologia
Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al…
Darwin
Astronàutica
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea que té per objectiu principal cercar planetes similars a la Terra i avaluar-ne la possibilitat d’existència de vida, mitjançant l’estudi dels raigs espectrals infraroigs de les seves atmosferes.
El satèllit també havia de ser utilitzat com a observatori astronòmic infraroig L'any 2007 finalitzà la fase d'estudi de la missió i es donà per cancellada
Lluna
![](/sites/default/files/media/FOTO/lluna.jpg)
Aspecte de la Lluna
© NASA/JPL/USGS
Astronomia
Únic satèl·lit natural de la Terra.
Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El segon mètode…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina