Resultats de la cerca

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the Moment 1995,…

S'interessà per aquest gènere des de ben jove, estimulat pel seu pare, pianista de jazz aficionat Estudià clarinet i saxo contralt abans d’optar pel saxo tenor com a primer instrument Un cop graduat a la Cheltenham High School 1967, s’inscrigué a la Universitat d’Indiana i es traslladà a Nova York, ciutat on de seguida s’integrà en diverses formacions musicals i destacà com a solista Cofundà Dreams 1970, una banda que fusionava el jazz i el rock , tocà amb el seu germà trompetista en el quintet d’Horacio Silver 1975-82 i en la formació Brecker Brothers Band, més partidària de la fusió jazz-…

A setze anys s’inicià en el clarinet, instrument que més tard canvià pel saxòfon tenor Estudià música a la Universitat de Nova York, cursos que compaginà amb la interpretació en una orquestra local Després de collaborar breument amb Horace Silver i Maynard Ferguson, entre el 1959, any que enregistrà Introducing Wayne Shorter , i el 1963 formà part de Jazz Messengers Durant els sis anys següents treballà al costat de Miles Davis  entre el 1964 i el 1970 Aquests anys enregistrà com a líder alguns àlbums per al segell Blue Note, que han esdevingut clàssics d’un estil de transició entre el…

El 1919 actuà a Londres Després recorregué els EUA i Europa, fins que 1949 s’installà definitivament a França, amb King Oliver i Duke Ellington Fou un dels millors clarinets dins l’estil Nova Orleans i un notable solista del saxòfon soprano, amb una interpretació molt expressiva i un vibrat lent

Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia altres…

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama…

Casada amb el músic João Gilberto de qui es divorcià el 1964 esdevingué, sobretot a partir de la seva interpretació de la cançó d’Antônio Carlos Jobim Garota de Ipanema , una de les figures de la bossa nova i el jazz brasiler més influents i personals de la seva generació Debutà el 1963 amb el disc The Boss of the Bossa Nova Seguiren Getz/Gilberto 1964, amb el saxofonista Stan Getz, que incloïa la cançó esmentada, Look to the Rainbow 1965, A Certain Smile, a Certain Sadness 1966 i Beach Samba 1967 L’àlbum Live Today 1976 li reportà el reconeixement del públic al Tokyo Music…

Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves…

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la…