Resultats de la cerca

A setze anys s’inicià en el clarinet, instrument que més tard canvià pel saxòfon tenor Estudià música a la Universitat de Nova York, cursos que compaginà amb la interpretació en una orquestra local Després de collaborar breument amb Horace Silver i Maynard Ferguson, entre el 1959, any que enregistrà Introducing Wayne Shorter , i el 1963 formà part de Jazz Messengers Durant els sis anys següents treballà al costat de Miles Davis  entre el 1964 i el 1970 Aquests anys enregistrà com a líder alguns àlbums per al segell Blue Note, que han esdevingut clàssics d’un estil de transició entre el hard-…

S'interessà per aquest gènere des de ben jove, estimulat pel seu pare, pianista de jazz aficionat Estudià clarinet i saxo contralt abans d’optar pel saxo tenor com a primer instrument Un cop graduat a la Cheltenham High School 1967, s’inscrigué a la Universitat d’Indiana i es traslladà a Nova York, ciutat on de seguida s’integrà en diverses formacions musicals i destacà com a solista Cofundà Dreams 1970, una banda que fusionava el jazz i el rock , tocà amb el seu germà trompetista en el quintet d’Horacio Silver 1975-82 i en la formació Brecker Brothers Band, més partidària de la fusió jazz-…

El 1919 actuà a Londres Després recorregué els EUA i Europa, fins que 1949 s’installà definitivament a França, amb King Oliver i Duke Ellington Fou un dels millors clarinets dins l’estil Nova Orleans i un notable solista del saxòfon soprano, amb una interpretació molt expressiva i un vibrat lent

Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia altres…

S’inicià amb el clarinet i el saxòfon alt, que canvià pel saxòfon tenor el 1947 A partir del 1949 treballà a Detroit amb Snooky Young, entre d’altres El 1953 entrà a la big band de Count Basie, i n’esdevingué un dels principals solistes A més de les seves incisives improvisacions, Foster aportà composicions i arranjaments sobretot Shiny Stockings que foren factors importants de l’èxit de Basie en aquell període El 1964 deixà l’orquestra i treballà de manera independent, però posteriorment s’uní al grup d’Elvin Jones Organitzà una gran formació, de fins a vint-i-cinc músics, anomenada Loud…

Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període, Charlie Parker

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the Moment 1995,…

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la…

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves…

El terme té un valor més aviat comercial, per tal com es tracta d’un moviment poc definible en termes estrictament musicals Nogensmenys, la seva vinculació al moviment filosòfico-religiós del mateix nom permet extreure'n algunes analogies per a una caracterització sumària Així, hom busca la creació d’una atmosfera d’introversió i placidesa a través de cadències pausades, el cromatisme dels sons i la senzillesa de la melodia Pel que fa als seus origens, hom pot identificar en les peces elements del minimalisme, del jazz blanc, del folk , del rock més melòdic, de la música electrònica i de la…