Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
Antoni Bisañes
Teatre
Dramaturg.
Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues segones parts entre…
,
Juan de Sessé y Balaguer
Música
Organista i compositor aragonès.
Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…
tricúspide
Anatomia animal
Dit de l’òrgan que té tres punts culminants o cúspides, especialment dit d’una vàlvula cardíaca i de les segones molars.
Ramon de Perellós
Història
Veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a perpetuïtat 1370 Prestà declaració al procés de…
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (~1050-~1105) (Ponç I de Cabrera), dit també Ponç Guerau de Cabrera
.
Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria…
Manuel Ferreira
Música
Compositor i guitarrista castellà.
Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España…
Maria Ivogün
Música
Nom amb què és coneguda la soprano hongaresa Ilse Kempner, filla d’Ida von Günther.
Debutà a Munic amb l’òpera La bohème el 1913, i de seguida hi interpretà el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica , després d’haver estat escoltada per Bruno Walter en una audició Restà a Munic fins el 1925, on cantà gran part del repertori per a soprano de coloratura i es destacà, especialment, en obres de WA Mozart i R Strauss, que en lloà la seva versió de Zerbinetta Ariadne auf Naxos , ’Ariadna a Naxos' Debutà al Covent Garden el 1924, i entre el 1925 i el 1932 cantà sota les ordres de B Walter a Berlín Es casà amb el tenor Karl Erb, amb el qual sovint formà parella…
Dalmau de Rocabertí i d’Urgell
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VII).
Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué casat en …
bugia

Parts principals d’una bugia
Tecnologia
Peça collada a la culata dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent d’alta tensió procedent de la bobina i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…
dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina