Resultats de la cerca

Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de…

Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i…

Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà

Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels…

Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres…

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la…

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València Fou ordenat de prevere el desembre del 1971 Del 1986 al 1997 desenvolupà el paper de rector del Seminari Metropolità de València i compaginà aquesta tasca amb l’activitat docent en teologia Del 1998 al 2004 fou bisbe d’Eivissa El 1993 es doctorà en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el juny del 2004, càrrec que ocupà fins a la renúncia l’octubre del 2024 En la Conferència Episcopal Espanyola CEE és membre de les…

Vida Seguí estudis eclesiàstics i fou ordenat a Roma el 1870 Parallelament a la seva carrera sacerdotal al seminari de Berga, estudià orgue i exercí d’organista i sotsxantre en aquest municipi El 1872 ocupà el càrrec de sotsxantre a l’església de Santa Anna de Barcelona, on estudià harmonia amb Anselm Barba, organista i mestre de capella d’aquesta parròquia A partir del 1885 fou professor de cant pla al seminari de Barcelona Publicà uns Estudios históricos sobre el canto llano Barcelona 1885 Bibliografia Complement bibliogràfic Ferrer, Antoni Estudios históricos…

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador…

Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort Ordenat de sacerdot 1907, fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica 1910 i la Revista de l’Orfeó Vigatà 1920 Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de…