Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
la Salsa

Sant Sadurní de la Salsa
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial de Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al nord de l’església i proper a les tombes excavades a la roca, hi ha un dipòsit que segurament servia de trull o premsa Al segle XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana
Acaba la 21a edició del ral·li Granada-Dakar
Els participants en el ralli Granada-Dakar arriben a les platges del Senegal després d’haver recorregut 9000 km en territoris d’Espanya, el Marroc, Mauritània, Mali, Burkina Faso i el Senegal Els guanyadors de la prova són els francesos Jean-Louis Schlesser Schlesser, en cotxes, i Richard Sainct BMW, en motos Els catalans millor classificats són Josep Maria Servià Schlesser, cinquè en la general de cotxes, i Jordi Arcarons KTM, quart en motos
paràfrasi
Música
Tècnica compositiva dels segles XV i XVI que consisteix a elaborar polifònicament una melodia extreta d’un cant pla, citant-la en una o més veus.
Tot i que no sempre, la melodia original solia aparèixer a la veu superior, i servia de tenor d’una composició a tres o quatre veus Usualment se n’alteraven o variaven algunes de les característiques melòdiques o rítmiques originals, sense que deixés de ser reconeixedora Al segle XVI la paràfrasi de vegades es desenvolupava imitativament, passant d’una veu a una altra, com feu Josquin des Prés en la Missa Pange lingua
Moren 20 persones als Alps en caure un telefèric
20 persones moren prop del municipi de Saint-Étienne-en-Dévouly, als Alps francesos, en caure la cabina de telefèric en què viatjaven des d’una altura de 100 m Les víctimes treballaven a l’observatori del Pic de Bure, on accedien mitjançant el telefèric, que servia per a proveir l’observatori de personal i material i no era d’ús públic El telefèric era en funcionament des del 1982 i cada any passava una exhaustiva revisió
bigota
Transports
Bossell, rodó o ovalat, amb un, dos, tres o més ulls i una ranura al cantell per abraçar-lo.
La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors
X
Filosofia
Figura de l’Art lul·lià, anomenada dels contraris o de la predestinació.
Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
sa Calobra
sa Calobra
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Escorca (Mallorca).
Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia
ministrer
Música
Nom que hom donà als músics que estaven al servei dels trobadors.
Al s XIV servia per a denominar els instruments de les corts A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc Al s XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina