Resultats de la cerca

A Reggio, on visqué, tingué com a mestre Clearc Autor d’una sèrie d’estàtues atlètiques d’Astil de Crotona, Eutim de Locres, Protolau de Mantinea, Leontisc de Messina i d’altres vencedors en els jocs olímpics, de les quals hom posseeix les bases firmades Bé que no ha estat possible d’identificar cap de les seves obres, cal pensar que conreà l’estil sever peloponesi

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard

Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever

Membre d’una nombrosa família de fusters, era fill de Jaume Escarabatxeres Contractà els retaules de Sant Francesc de Sales, d’Esparreguera 1693, de Sant Joan, a l’Hospital de Pobres de Martorell 1698, i el d’Abrera És autor de la decoració de l’església de Sant Sever de Barcelona 1701 hi executà el frontispici i projectà les magnífiques tribunes i l’esgrafiat de la volta

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Fundada pels fenicis de Tir primer millenni aC, fou tributària de Cartago, possessió dels númides i ciutat federada de Roma en temps de Dioclecià, esdevingué el nucli més important de la Tripolitània Devastada per les diverses invasions, decaigué durant el s XI Modernes excavacions n'han posat les ruïnes al descobert les termes, una basílica quadrangular amb tres naus, el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’arc de Septimi Sever i bells mosaics villa del Nil

Hi ha el baptisteri i la basílica de Sant Joan del Laterà i el palau del Laterà, que fou residència dels papes fins a l’exili d’Avinyó L’actual palau, obra de DFontana 1586, acollí el Museu del Laterà, i avui és seu de la cúria diocesana de Roma Com a territori vaticà, gaudeix d’extraterritorialitat A la plaça del Laterà foren trobades 1934 les restes d’una antiga basílica i d’una caserna de Septimi Sever

Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres

Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident