Resultats de la cerca

Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable de cada…

La influència de la filosofia de Plató ha estat tan considerable que hom pot dir, no pas sense raó, que el platonisme abasta tota la història del pensament occidental i àdhuc d’una part de l’oriental tradicions bizantina i àrab El platonisme, per exemple, és discernible en Aristòtil i en l’estoïcisme, és inseparable del neoplatonisme —amb el qual ve com a confondre's en endavant—, té una particular ascendència en la tradició filosoficoteològica llatina dels segles IV-V —sobretot en Calcidi i el seu comentari al Timeu , Macrobi In Somnium Scipionis , Victorí Adversus Arium i De generatione…

La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra…

Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…

Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides segle IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de…

Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…

Per la seva posició estratègica, des de l’antiguitat ha representat el creuament i el punt de convergència de diverses civilitzacions, com ara la mesopotàmica, l’assíria, la babilònica, la persa o la bizantina, i fins el 1975 servia d’enllaç entre l’Europa mediterrània i la resta de països del Pròxim Orient, tant en el camp econòmic com en el cultural Malgrat la guerra civil 1975-91, continua essent un focus de desenvolupament i de difusió de la cultura àrab oriental, juntament amb Síria i Egipte El mosaic de confessions religioses representa una de les característiques més destacables de la…

És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…

Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…

Envoltada per una barana de marbre transenna , contenia a banda i banda els ambons, més elevats, per a llegir-hi l’epístola i l’evangeli Exemples conservats són, entre d’altres, la de San Clemente, a Roma, i la de San Vitale, a Ravenna